Cooperar per crèixer

Ramon Domingo.  Psicòleg
359

El terme cooperar es defineix com treballar amb altres persones, facilitar el treball d’una persona ajudant-la, o d’un país. És una activitat humana difícil, segons sembla poc productiva, però altament satisfactòria quan s’aconsegueix. Té un sentit no solament d’ajudar, sinó pròpiament d’operar conjuntament en pla d’igualtat, d’acció conjunta per aconseguir algun bé material o cultural.

Quan anem a ajudar un país amb problemes, diem cooperants els que ajuden als qui els pateixen. És un sentit del cooperar social, podríem dir, incomplert: de fet, la vertadera cooperació demana una certa igualtat entre els cooperadors, de manera que cadascú hi aporta els seus recursos, guiats per un objectiu comú.

El terme cooperació tindria més a veure amb el treball conjunt sobre un objectiu, sense prejudicis. És a dir, mantenint una igualtat entre els qui cooperen en relació als beneficis que n’obtindran i en relació a les eines que faran servir. A totes les etapes de la vida humana necessitem ser ajudats per algú que té els mitjans per fer-ho: pares en front dels fills, germans grans en front de petits, amics en conjunt, etc.

Les relacions infantils es guien per les orientacions dels adults, que intenten contenir i donar forma als sentiments d’enveja i gelosia propis d’aquestes edats, entre altres emocions adaptatives, intentant que els infants, justament, col·laborin entre ells, i és en l’acció de jugar on hi ha el nucli inicial de la cooperació.

Hi ha un moment evolutiu en el que justament es vol ser igual que els altres per aportar el que té cadascun a les tasques comuns: estudiar, riure, viatjar, i en el que predomina l’interès igualitari dels uns pels altres. I això comença, com ja es pot deduir, a l’adolescència, com a actitud vital. I és molt plaent. El model de la relació cooperativa és efectivament la parella i l’amistat, les quals tenen com objectiu la realització de projectes en comú.

En els entorns laborals, les relacions moltes vegades es contraposen a aquests sistema relacional i quan el qui ens ofereix una feina, ens parla de cooperar, d’una banda ens sembla que seria interessant, ens agradaria, però tot seguit, desconfiem i sospitem que no sigui una manera d’enganyar-nos per fer-nos produir més. L’organització cooperativa, en la que tots els treballadors participen de l’organització i realització de l’objectiu comú és una eina que produeix sensacions de justícia i responsabilitat altament satisfactòries.

A la vellesa, en sortir del món laboral, l’esforç per mantenir la participació social pot tornar-se fàcilment cooperativa, i per tant, enriquidora per a les persones. Fins i tot, alguns estudis científics actuals sobre aquesta etapa de la vida, mostren com a altament beneficiosa per a la salut, la participació social cooperativa.

La cooperació és també una eina d’aprenentatge molt potent, amb l’únic inconvenient que deixa la tasca professoral de dipositaris de la saviesa una mica mal parada(!), en ser els alumnes qui porten el que saben i busquen ajuda en el que no saben.

Des d’un punt de vista psicològic, doncs, la cooperació pot ser una de les formes més evolucionades i enriquidores d’interacció que tenim els humans per créixer i produir… encara que sigui difícil.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí