Dark Academia o el reviure de l’alta cultura

Judith Vives.  Periodista
285

De tots és sabut que les xarxes socials magnifiquen les modes i els fenòmens i converteixen en virals continguts que sovint són frívols, efímers o irrellevants. Però, de tant en tant, ens sorprèn alguna tendència viral interessant i amb valors, com és el cas de l’anomenada Dark Academia.

El concepte neix com a etiqueta a xarxes socials sovintejades per usuaris joves, com ara Tik Tok o Instagram. Amb aquesta etiqueta #DarkAcademia es descriu una subcultura i estètica que promou un univers literari vinculat a l’educació superior, la literatura clàssica, l’art antic, la poesia i tota l’estètica relacionada amb els colleges britànics.

Al voltant d’aquest concepte s’ha creat tota una aesthetic, concepte amb què els joves identifiquen una estètica d’aires retro, com la que defineix la Dark Academia. Aquest fenomen promou moltes publicacions d’imatges relacionades amb la moda inspirada en l’univers de la universitat d’Oxford i similars: càrdigans, blazers, faldilles de quadres i tons tardorencs com el marró, el beix i el verd fosc.

Més enllà d’aquesta faceta estètica, #DarkAcademia també està contribuint a divulgar entre els joves tota una sèrie de llibres i referents culturals relacionats amb aquest món. I aquí radica potser el valor d’aquest fenomen, ja que està servint per acostar a noves generacions a obres com ara El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, o Maurice, d’E.M. Foster. Els seguidors també es declaren fans de Lord Byron o Shelley, o de la sèrie Retorno a Brideshead.

Hi ha definicions més amplies que asseguren que la Dark Academia es refereix a tota novel·la, sèrie o pel·lícula que presenta un entorn acadèmic, com ara una universitat o un internat, i millor si a la història hi ha alguna part fosca, misteriosa i criminal (d’aquí el terme Dark). Dins aquesta accepció hi tindrien lloc obres més modernes, com ara Harry Potter. Un dels orígens de la Dark Academia s’associa a la novel·la El secreto, de Donna Tartt, que està ambientada en un college de Nova Anglaterra.

El fenomen està provocant que molts joves s’interessin per un tipus de cultura que, d’entrada, no associem amb els usuaris de Tik Tok. Així, es poden trobar publicacions de joves que comparteixen textos en llatí, obres clàssiques, escultures gregues i romanes, música clàssica, fotografies de llibreries, biblioteques d’aspecte gòtic o museus.

Hi ha qui considera que el fenomen està romantitzant una idea de l’acadèmia i la universitat que no s’ajusta a la realitat. Però també es critica que es promogui un tipus de cultura eurocèntrica i el culte a un tipus d’educació elitista com la que s’ofereix a Oxford o a les escoles de la Ivy League (com Harvard o Yale). Malgrat tot, és interessant la influència que pot tenir aquest corrent viral a l’hora de crear nous interessos culturals.

Més continguts a valors.org

COMPARTIR