El dilema de les xarxes socials

Anna Lladó.  Periodista
459

The Social Dilemma s’ha convertit en un dels continguts més vistos dels darrers dies a Netflix. És un documental que defensa que si bé la tecnologia ens connecta, també ens controla.

Adverteix que companyies tecnològiques com ara Facebook, Twitter o Instagram ho saben tot de nosaltres; quan ens connectem, des d’on, què ens agrada, què veiem, amb qui ens relacionem… Amb aquestes dades construeixen models que prediuen accions, és a dir, com ens comportarem. Ens suggereixen o recomanen continguts i intenten que veiem quants més anuncis, millor, per guanyar així més diners.

El documental alerta sobre l’addicció que poden causar les xarxes socials i la manipulació que en moltes ocasions hi ha al darrere. Fins i tot, indica que es poden convertir en una droga, amb recompenses a curt termini en forma de cors, m’agrada o comentaris.

Una de les frases més contundents la pronuncia Tristan Harris, ex dissenyador ètic de Google; “Si no pagues pel producte, tu ets el producte”.

Al final, la conclusió que se n’extreu és que les xarxes socials no són dolentes per si mateixes, sinó més aviat l’ús que se’n fa i el model de negoci que tenen al darrere.

Qui denuncia la situació són ex treballadors de les companyies tecnològiques més importants; I és precisament Netflix qui qüestiona com funcionen els algoritmes, una empresa, per cert, que basa part del seu èxit en el seu ús.

 

COMPARTIR