Entrevistant una fada

Sílvia Tarragó.
402

La fada Ailish, que apareix en la meva saga de novel·les Top Fairies editada per Edebé, va accedir recentment a què li fes una entrevista. En ella ens aclareix molts conceptes sobre el món elemental i ens parla sobre el paper de les fades avui dia. Per descomptat, tant el seu nom com el d’altres fades que apareixen als llibres són inventats per tal de preservar la seva existència i la seva tasca en el nostre món.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, una fada és un “Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica (goja)”,  hi està d’acord?
Bé, aquesta definició resumeix el concepte que els humans tenen de nosaltres, és a dir, la idea que ells s’han format al llarg dels segles per la seva experiència amb el món dels elementals. Atès que des de la seva perspectiva ens conceben així, estic d’acord que és una bona definició de la imatge que els humans tenen de les fades. Però això no significa que els doni la raó. De fet, una de les accepcions de ‘fantàstic’ és quimèric, és a dir, que no és real, i mira’m, sóc aquí!

Per què, llavors, la majoria de persones creuen que les fades no existeixen?
Perquè l’ésser humà és molt visual. Confia en els seus ulls per obtenir certeses, la qual cosa els limita moltíssim. Atès que nosaltres fa més de tres segles que no ens mostrem com a éssers eteris, van deixar de creure en la nostra existència.

I com es mostren ara?
Sota una aparença més mundana, utilitzant un vestuari i una imatge adaptada als temps actuals. Contràriament al que fèiem abans, ara ocultem la nostra identitat sota una altra ocupació. Jo, per exemple, he adoptat la tasca de directora d’una agència de models. Fa dos-cents anys m’hauria mostrat en un clar de bosc ple de campànules i tocant l’arpa.

A què es deu, doncs, aquest canvi?
Hem canviat perquè abans els humans encara mantenien un cert vincle amb la natura, i no eren tan pragmàtics com avui dia. Per aquest motiu podíem apropar-nos a ells amb la nostra aparença habitual. Per desgràcia, en els últims segles han anat perdent la seva relació amb l’entorn natural i, el pitjor de tot, l’han perjudicat fins a posar-lo en perill. Aquest va ser el motiu pel qual vam deixar de mostrar-nos: perquè no podíem suportar veure el mal que els éssers humans ocasionaven a la Terra.

Llavors, per què han tornat ara, després de tant de temps?
Perquè hem vist que algunes persones han recuperat el vincle natural amb l’entorn. Afortunadament s’està gestant una sensibilització cap al medi ambient, com ho dieu vosaltres, que pot arribar a canviar la terrible situació que pateix el planeta i a nosaltres ens agradaria ajudar a aquests humans amb els nostres coneixements. Aquesta és la nostra gran tasca hores d’ara.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí