Apareix en el cel dels mitjans la gran consigna: ganes de fer vacances, i una certa obligació de fer-ne per ser, diríem, “socialment adequats”, no fos cas que ens titllessin de desorganitzats, i pobres (pobres, no fan vacances!).
Per uns, canviar d’activitat, per altres preparació dels dies de vacances en família, els viatges, etc. i tot i que cal anar en compte amb els missatges sobre que les vacances sense canvis no són vacances.
Cada cop per a moltes persones, de fet, no hi ha res de tot això. Cada cop és més a l’inrevés: possibilitat de trobar feina, pot ser poder pagar una mica més de deutes, cura dels parents, contacte amb persones que no veiem en tot l’any, algunes amb ganes altres sense ganes, activitats que no s’adiuen al concepte tòpic de les vacances.
Si ens centrem en les relacions familiars, pares i fills, aquests, ja des de finals del mes de juny, imposen els seus nous horaris que s’entrecreuen amb els habituals del treball i la vida social; un bon moment per pensar-hi, sobretot en un aspecte que, tot i no estar de moda, pot ser molt educatiu: ajudar-los a què ells hagin d’adaptar-se als nostres horaris i buscar un equilibri entre pares i fills.
A vegades pot ser més positiu que els fills/es ens acompanyin i ens esperin que no pas reorganitzar tot el que fem per poder oferir-los el que volen o creiem que volen.
En aquest sentit, les vacances poder ser un observatori i una apropament a les activitats dels adults; i per tant, poden comportar maneres participatives en la organització diària de la família.
És millor deixar els fills/es a l’escola, a les colònies, a les activitats organitzades expressament per a ells? O també hauríem d’ajudar-los a comprendre i participar a la vida diària de tots plegats, amb els inconvenients que a vegades comporta aquesta vida, però que en realitat, és La Vida?: llevar-se a unes hores predeterminades, participar en fer esmorzars -potser no solament el meu-, aprendre a anar a comprar, compartir feines de casa (netejar, rentar, estendre, veure la tele a hores convingudes, etc.). I, evidentment, anar a les diversions que s’organitzen a tot arreu, sense aquella monotonia que a vegades comporta la repetició diària d’uns mateixos llocs i horaris. Estar junts potser vol dir alguna cosa més que enviar-nos a fer sempre activitats divertides!
L’estiu i les vacances poden afavorir un més gran coneixement i bona adaptació creativa a l’interior de la família, tenint en compte les diferències d’edat dels seus components. Poder observar com ens comprenen els nostres fills pot ser una activitat psicològica que ens ajudi a descobrir també a nosaltres mateixos què n’esperem i com actuem amb ells.
