Fem el que som

Ramon Domingo.  Psicòleg
487

Quan S. Freud va viure els efectes socials de la Primera Guerra Mundial sobre els seus fills (i la Segona sobre la seva filla i les quatre germanes, posteriorment), va confirmar el que ja notava en el funcionament psicològic dels seus pacients: tot i  millorar la capacitat de “gaudir de la vida”, sempre tornaven a aparèixer senyals de patiment i angoixa que contradeien la seva teoria de la recerca del plaer com a principi rector del comportament humà: resultava que també era imperiosa la necessitat del patiment, de destrucció.

Això vol dir, posat avui, que tot i la destrucció que estem patint a nivell mundial: el canvi climàtic, l’estructura econòmica, la política, la salut i un llarg etc., com a representants d’aquesta tendència destructiva dels humans, encara apareixen generacions que intenten denunciar el malestar buscant alternatives de millora.

Molta gent jove –i no tant jove–, tornen a provar formes de convivència (compartint habitatge i vida), denuncien la injustícia, participen políticament, col·laboren en pal·liar allò que no fan els governs (p. ex: en la crisi del “mare mortum”, en la lluita contra els desnonaments, participant en accions col·lectives…); plantegen el treball en forma col·laborativa; oferint propostes de canvi avalades per la recerca científica, com les que proposen solucions a temes com la dependència de petroli que genera tantes guerres (energia eòlica, utilització de l’hidrogen, etc.); noves formes d’economia (les bitcoins); dissenys d’espais urbans sostenibles, etc. Aquests processos de canvi (personal i social) comporten gairebé sempre una “moguda”, un sotrac de les velles estructures, explosiu, que confon el pensament i es manifesta a nivell social (vegeu Espanya, Europa, Catalunya…) i personal.

Això sí, contradient la dita que “Som el que fem”, tant per positiu: som molt sovint una colla de destructors i “abusananos”, pel més real: fem segons allò que som; i en el som, hi entra justament aquesta part fosca que fa servir, per exemple, la propaganda als mitjans (ai Internet i les “xarxes socials”!?) pels seus interessos més econòmics o ideològics.

Un amic meu arrufava el nas pensant en el món que li esperava a la seva neta. No vaig gosar a dir-li: un món mal fet, igual que el que estem vivint, amb moviments d’odi i moments on la resistència al mal i al dolor ens mostren de quina manera podríem estar millor: cooperant amb els altres i, en definitiva, com deia aquell que encapçala aquest article, ”Treballant i estimant”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí