Novament prenem un to trist en aquesta columna dedicada al cinema (i a tot el que l’envolta). Si fa uns mesos lamentàvem la mort de Manel Vilatersana, figura clau de la distribució i exhibició cinematogràfica local i membre del Foment, ara ens toca acomiadar a Manuel Cusachs i Corredor. Un home apassionat de Mataró i la seva història que, inicialment des del món amateur i posteriorment ja a nivell professional un cop es va treure el títol de periodisme (demostrant que la formació d’una persona no s’acaba mai), es va convertir en historiador i gran cronista de la ciutat amb nombrosos llibres i publicacions. Com que aquesta columna tracta de cinema ens centrarem en aquest tema. Manuel Cusachs, fins el moment, és l’únic historiador local que ha parat atenció a la història i desenvolupament del cinema a la ciutat de Mataró. I no només, també tenim constància que també ha estudiat aquesta disciplina a Malgrat de Mar amb la publicació corresponent. Redactats sempre amb rigor informatiu i científic, els seus llibres es nodreixen de la seva investigació continuada fins a l’últim moment (encara se’l podia trobar a l’Arxiu Comarcal dies abans de la seva mort) i la seva perseverant capacitat de recerca i de trobar dades de totes les fonts possibles. A destacar sobretot, la capacitat de l’historiador i periodista per descriure de forma senzilla els contextos sociopolítics, industrials claus per entendre tot plegat.
El cinema a Mataró (1897 – 1939). De la llanterna màgica fins el cinema sonor es va publicar l’any 1994 i estava coescrit amb el malaguanyat Pep Sivilla. Es tracta d’un llibre essencial per comprendre l’arribada del cinematògraf a la ciutat. Els autors dediquen nombroses pàgines a rastrejar les sales de la ciutat en el primer moment d’esplendor entre els anys 20 i 40, que la ciutat disposava d’emblemàtiques sales i un elevat nombre d’espectadors. El cinema a Mataró (1939 – 1997). De la postguerra al centenari, el segon llibre, ja en solitari després de la tràgica mort d’en Pep Sivilla, desenvolupava fins a finals del S. XX els aspectes iniciats al primer volum. Aquestes publicacions, no em cansaré de dir-ho, van ser d’inestimable ajut a l’hora de documentar històricament les dues exposicions de cinema realitzades a la ciutat. Per un costat la gran antològica del 1995 dedicada al centenari de la invenció del cinema que es va presentar a Can Palauet i, per l’altra banda, Acció! 125 de anys de cinema a Mataró, una continuació natural de la primera més centrada en el cinema a la ciutat.
Manuel Cusachs, amb o sense Pep Sivilla, ens ha proporcionat una quantitat enorme de xifres, dades, referències i anècdotes de la propagació del cinema a Mataró, dels diferents ascensos i declivis d’aquest art i la seva indústria a la ciutat. Per aquest motiu els seus dos llibres són un tresor del què no poden presumir altres ciutats de la corona urbana barcelonina. I, per desgràcia de moment, el seu llegat no ha tingut continuació. El seu darrer llibre dedicat al cinema acaba l’any 1997. Des d’ençà el món de la distribució ha canviat moltíssim amb l’aparició del digital, la reflotació popular del Foment i molts altres aspectes que, de moment, ningú ha decidit convertir en llibre. Qui s’anima?
