Incertesa i escriptura

Raquel Picolo.  Escriptora i professora d’escriptura. www.raquelpicolo.net
61

En un món ple d’incerteses, on el futur és un full en blanc ple de possibilitats desconegudes, l’escriptura terapèutica emergeix com un refugi i un espai creatiu per a l’autodescobriment. El demà és incert i aquesta incertesa pot descentrar-nos del present generant ansietat i estrès. Ens sentim petits, i vulnerables davant la immensitat del que encara no podem veure ni controlar. L’escriptura és una eina poderosa per processar emocions i donar sentit al caos intern que moltes vegades genera el desconeixement de què vindrà.

Gràcies a l’escriptura terapèutica, creem espais de reflexió on podem expressar lliurement els nostres pensaments i sentiments més profunds. Aquest procés no només ajuda a alleujar l’ansietat que sovint acompanya la incertesa, sinó que també ens permet donar forma a aquelles preocupacions que circulen sense rumb dins nostre. A través de cada paraula escrita, anem teixint una narrativa personal que ens ajuda a veure amb major claredat qui som i què és allò que realment valorem.

A mesura que posem paraules al paper, anem revelant patrons de pensament i emoció que romanen ocults. Això no només ens ofereix claredat, sinó que també ens proporciona una sensació de control renovat sobre els aspectes de la nostra vida que podem gestionar. El futur és incert per definició, però la nostra veu escrita és una certesa, un espai on podem rectificar, redefinir i reinventar-nos.

L’escriptura ens ajuda a manejar la preocupació constant cap a allò que pot succeir i l’anticipació negativa, a acceptar que no tenim el control sobre el futur, a deixar anar l’exigència que tot ha de sortir com volem i a aprendre a viure amb el que no podem predir ni canviar. I ens ajuda a enfocar-nos en el que sí que podem controlar i organitzar.

En definitiva, l’escriptura terapèutica ens empodera per afrontar la incertesa del futur i les pors que ens genera amb major resiliència. Reconeixent el nostre propi poder narratiu, podem navegar per les incerteses amb més confiança, sabent que, tot i que no podem predir el futur, sí que podem construir una relació més comprensiva i compassiva amb nosaltres mateixos, que ens ajudi a enfrontar els imprevistos i a estar preparats pel que hagi de venir. Així, cada pàgina es converteix en un pas endavant en el camí cap a l’autoconeixement i el benestar personal.

Què més us puc dir? Insisteixo: escriviu. Podeu ser més feliços gràcies a l’escriptura. En el meu cas és així.

COMPARTIR