Quan ja portem masses anys de crua crisi econòmica i financera són moltes les petites i mitjanes empreses que han hagut de tancar portes, amb les moltes conseqüències que aquest fenomen comporta. Una de les més importants és la responsabilitat davant tercers pels deutes que la societat té pendents en el moment de plegar.
El nostre sistema legal, en l’àmbit mercantil, disposa uns deures a càrrec de la empresa i també dels administradors de la mateixa respecte el pagament de les obligacions adquirides per la societat a partir del moment en què aquesta cessa la seva activitat. Així, la Llei de societat de capitals disposa tres tipus de responsabilitat en què poden incórrer els administradors socials que no actuïn segons disposa la llei en relació al cessament efectiu de l’activitat empresarial, articulant tres tipus d’acció a exercitar contra els mateixos: social, individual i solidària. La primera procedirà quan la conducta dels administradors hagi lesionat directament els interessos de la societat (i als socis), i la seva finalitat és restituir el patrimoni social perjudicat; la segona persegueix restituir el patrimoni de socis o creditors pels perjudicis causats a causa de la conducta reprotxable dels administradors; i la tercera, sanciona els administradors per no haver complert els seus deures respecte l’ordenada dissolució de la societat davant la producció de determinades causes previstes per la llei. Totes aquestes accions vénen a combatre l’incompliment per part dels administradors del seu deure d’actuació com a un empresari ordenat i un legal representant.
Tanmateix, la Llei concursal 22/2003 regula un règim de responsabilitat dels administradors davant la insolvència de la seva empresa fixant una sèrie de supòsits, la producció dels quals comporta la responsabilitat personal dels administradors davant els deutes socials i en aquells imports que no quedin coberts pel patrimoni social.
Per tant, davant una situació de tancament de l’empresa, el creditor podrà valorar l’exercici de les diferents accions que la llei societària i concursal posa al seu abast per mirar de recuperar el seu crèdit, així com rescabalar-se econòmicament dels perjudicis que li ha causat la conducta negligent, descuidada o culpable dels administradors socials, atacant precisament el patrimoni personal d’aquests.
