Joc

Ferran Planell.  Escriptor
1007

He pensat a remodelar la casa. I no pas un petit manteniment de tapar alguna esquerda i blanquejar parets, sinó quelcom amb més profunditat. Fins i tot tocar estructura. Avui mateix em posaré en marxa. Aquest matí ja tinc hora amb el dissenyador d’interiors. Quan li he comentat per telèfon el que porto al cap, m’ha dit que necessitarem també un arquitecte, però que ell mateix ja se n’encarregarà. Pujarà calés tot plegat. Però quedarà bé, n’estic convençut. Guanyarem molta llum.

Tan sols em queda per resoldre el finançament. Encara dubto de si avançar ja el pagament o demanar que m’ho ajornin fins a començament d’any. És que hi ha tanta oferta. I no em refereixo als bancs, no, que amb, ara una fusió aquí, ara una fusió allà, aviat en quedaran tres i para de comptar. A més, això dels ICO després s’ha de tornar i hi ha molta incertesa. Personalment estic pensant en mercats més segurs. La Primitiva, la Bono Loto, els Cecs, la 649, l’Euromillón… amb qualsevol d’aquestes opcions ho tindré resolt en una setmana. La Grossa o la Loteria també m’anirien bé, però m’hauré d’esperar uns mesos i això farà que hagi de demanar un ajornament. He de deixar de donar-li voltes i decidir-me ja. Si compro la butlleta abans d’anar a cal dissenyador, ja podré concretar el termini de pagament avui mateix, que a mi m’agrada deixar les coses ben tancades. Probablement triaré la 649, que així tot queda a casa. Primer hauré de mirar, però, com està aquesta setmana de Pot. Posats a fer, quan abans ho deixem enllestit, millor.

I si no toca? Doncs res, què hi farem. Ara rai, que, a la fi, amb això de la pandèmia ja hi estem acostumats. Si per poder arribar a fi de mes hem d’estar pendents de si cobrarem o no la prestació de l’ERTO o hem estat un dels escollits per la sort, en ser dels primers a sol·licitar l’ajut pels autònoms de la Generalitat, no veig que hagi de ser tan diferent que, poder fer front al pagament d’unes obres estigui en mans de la providència. Això de Déu proveirà, està bé, trobo que t’allibera, que et treu pressió, que si ha de ser serà i si no, doncs… ja menjarem l’estiu vinent.  Bé, Déu tampoc, que si existeix ja deu tenir prou feina, em referia a la Generalitat o l’Estat.

Us deixo, que aquesta nit he quedat amb uns amics. A veure si amb un parell de partidetes de pòquer arreglo les vacances.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí