Els joves del 15M que ara protesten s’han adonat que, si no tenen feina, no és per culpa de la crisi financera, sinó simplement pel sistema capitalista que ja no té capacitat per crear llocs de treball i en el seu lloc els condemna a l’atur o a l’emigració. És el moviment polític de la generació d’Internet, dels joves que creuen en un individualisme comunitari basat en l’autorealització personal i l’ajuda mútua. Afortunadament avui, la construcció d’una nova societat és possible mitjançant la utilització de noves energies i mètodes nous de comunicació.
Els sèniors s’han fets grans. Tot i que la seva esperança de vida ha augmentat considerablement, encara no tenen clar el seu paper en la societat. Els fa por poder ser aparcats en una residència geriàtrica, però no fan res per evitar-ho. Tant els sèniors com els joves estan vivint en unes condicions de vida negatives, totalment impensables pocs anys enrere. La gent no creu en res; el que veu no li agrada i no té ni idea del que ha de venir.
És habitual que a molts sèniors els costi entendre i assumir les noves formes de vida de les noves generacions. Tot i que aquesta qüestió s’ha repetit històricament, avui dia la velocitat en què es produeixen els canvis evolutius és tan accelerada que fa que l’experiència i la saviesa dels anys,
hagin perdut, aparentment, molt dels seus valors vitals. Ens trobem en una època fascinant de grans canvis, amb el possible lideratge d’una joventut il·lustrada, amb uns alts nivells de coneixements, com mai històricament s’havien donat.
Per fer-ho possible cal aprofitat la declaració per part de la UE, de 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. La construcció d’una nova societat, només la poden endegar els joves, més permeables als canvis culturals i morals i més preparats científicament per liderar la nova societat del segle XXI. Els sèniors, però, es poden perfectament decantar per un apropament als plantejaments radicals dels joves, tot i la dificultat que poden suposar les grans diferències culturals intergeneracionals. Fer-ho, però, suposaria per als sèniors, recuperar una part de l’esperit juvenil, la qual cosa, tenint en compte les xacres físiques pròpies de l’envelliment, podria suposar un important complement vital per millorar la seva qualitat de vida.
