Proposta sobre autosuficiència territorial del moviment sènior

Josep Aracil i Xarrié.  President d'Eurosenior
445

Josep AracilL’estratègia per desenvolupar el nostre projecte passa per “Obrir nous camins”, amb alternatives pacífiques i positives “a favor de” i en cap moment “anti res”. Com a primer pas, ens hem plantejat afrontar el problema de l’atur, 27% dels adults i 56% dels joves, que s’estima, en el millor dels casos, quant es comenci a superar la crisi, es convertirà en atur estructural, amb uns índex crònics entre el 15 i el 18%. Aquest atur ja va ser pronosticat 20 anys enrere, per Jeremy Rifkin, en ell seu llibre “El final del trabajo”.

Situació totalment intolerable i rebutjable que atempta contra la dignitat humana i que obliga a les persones socialment més compromeses a haver d’intervenir, cercant solucions viables i possibles. El Regne Unit, en la segona meitat del segle XVIII, va iniciar la revolució industrial que posteriorment també va arribar a Catalunya. Novament al Regne Unit, l’any 2005, va començar el projecte innovador i pioner de Transitions Towns, que en aquests moments ja funciona en més de 400 llocs de diferents països.

Autosuficiència Territorial, la versió senior catalana de Transitions Towns, suposa una nova revolució digital i comunitària i obra nous camins cap un nou model de societat, centrada en les persones i no en els diners, organitzada en xarxes socials distribuïdes, d’ecosistemes culturals, que actuen com a nodes interrelacionats, que intercanvien els seus productes sobrants amb els que els hi manquen.

Les experiències de Transitions Town, posen en evidència el paper important que estan jugant en el seu desenvolupament les administracions, en els seus diferents àmbits d’actuació, sobretot en els locals, qüestió inicialment ja assolida a nivell de recolzament.

El principal escull que tenim és l’abisme cultural, que segons Ken Wilber, és molt més important i alarmant que l’abisme econòmic entre pobres i rics. Aquest abisme cultural, en una “Societat de la Ignorància” en què la gent no pensa, dificulta la recerca del capital humà necessari, motiu pel qual demanem la col·laboració dels mitjans de comunicació que estimem imprescindibles.

Aquests nous camins, també haurien de servir per començar a definir quin model d’ecosistema cultural volem per a Catalunya. Estimem que de la mateixa forma que Catalunya, anys enrere, va ser capaç d’endegar la revolució industrial, avui dia hauria de ser també capaç d’endegar la revolució digital, d’una societat comunitària en xarxa, formada per ecosistemes culturals autosuficients interrelacionats via Internet.

En les diferents reunions mantingudes per parlar sobre el nostre plantejament, se’ns ha informat que el problema de l’atur crònic comença a partir dels aturats de 41-42 anys, que mai més trobaran feina i de joves ben preparats, condemnats a l’emigració forçosa per trobar feina, que molts d’ells no volen realitzar. Actualment en la UE es dona molta més importància a l’atur dels joves, quedant els de majors de 40 anys, molt més greu que els dels joves, pràcticament ignorat. Donar-lo a conèixer és una assignatura pendent.

Hem constatat que davant d’un problema d’atur estructural, les actuals receptes de formació per trobar feina, serveixen de ben poc, donat que és el sistema qui realment genera l’atur que es vol combatre. Es per aquest motiu que estem plenament convençuts, que és possible començar a superar la xacra de l’atur, si més no, en la seva fase més inicial, pal·liant el mateix, de forma paral·lela i no excloent, amb possibles accions positives en el sistema actual.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí