La sortida de la crisi

Josep Aracil i Xarrié.  President d'Eurosenior
542

Josep AracilD’acord amb les lleis del mercat, en aquests moments no existeix cap persona, que no sigui ingènua, cínica o vividora, capaç de pronosticar una sortida a l’actual crisi. Hi ha qui creu comparable el crac del 29 amb l’actual crisi del 2008. Res més lluny de la realitat, tot i que totes dues són consubstancials i pròpies del sistema capitalista. La població mundial de l’any 29 era de 2.000 milions de persones, mentre que actualment en som 7.000 milions. Mentre que l’any 29 no hi havia cap problema en les extraccions de combustible sòlid, l’any 2008 va començar l’efecte “peak oil” que suposa el declivi de la utilització del petroli com a font energètica. L’actual atur estructural i la deslocalització eren completament desconeguts en els anys 30, tal com demostren les taxes d’alta ocupació aconseguides després de la II Guerra Mundial, que és el que realment va fer possible superar la crisi del 29.

En els anys 30 la creació de riquesa era produïda per l’economia productiva, mentre que en l’actualitat el sistema capitalista, a causa de la globalització, funciona amb una especulació irracional, que l’ha convertit en incontrolable, insostenible i completament obsolet per solucionar els problemes de l’actual població mundial. La potenciació d’un consumisme convulsiu i d’uns sistemes de producció de productes obsolets de curta durada, no eviten generar un atur estructural que difícilment baixarà del 15%. La negativitat del sistema capitalista, que genera més problemes que solucions, queda palesa amb la seva incapacitat per generar llocs de treball. Davant d’aquests fets clarament visibles, es podria afirmar que no hi ha més cec que el que no hi vol veure. Hauria de quedar clar que la sortida de la crisi no és possible dins del sistema capitalista

Cal no oblidar que tots els diferents models de societat que han existit en el passat, neixen, es desenvolupen i moren i que el capitalisme no escapa d’aquesta etapa final prèvia a la mort, com li passa a l’envelliment. Afortunadament en aquests moments estem vivim el solapament de dos models de societat, un de vell, el capitalisme, que mor i un de nou, l’autosuficiència territorial, que està naixent. Les persones que manifesten que no existeix cap alternativa al sistema capitalista, són desconeixedores dels avenços de tot tipus que existeixen avui dia i que fan possible apostar per una alternativa vàlida pacífica, basada en el cooperativisme i l’autogestió, per aconseguir la plena ocupació i evitar l’emigració dels nostres joves.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí