“La ‘Volta’ a Catalunya neix essent part d’un projecte de país”

Text: Albert Calls  // Foto: Cedides
1356
El president de la ‘Volta, Rubén Peris i el periodista Rafael Vallbona, en l’exposició del Museu Olímpic.

‘Volta’ Ciclista a Catalunya 1911-2011 és, en primer lloc, una exposició que acull el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, a Barcelona, aquests darrers mesos i que vostè ha comissariat. Com neix la idea de fer-la?
De vegades és primer la gallina que els ous. D’entrada la idea era fer un llibre on es recollís la petja que la ‘Volta’ a Catalunya ha deixat al llarg de 100 anys en la vida quotidiana del país. Va ser després que vam pensar en la possibilitat d’aprofitar la sinergia del llibre per fer-ne una mostra. L’oferiment del Museu Olímpic va ser clau per decidir-nos a tirar-la endavant.

Amb aquesta mostra ha volgut reivindicar tota una trajectòria esportiva que roman en un cert oblit?
L’esport és avui en dia un espectacle de masses convertit en un immens negoci per la TV. Llavors, el que no dóna diners no interessa. En aquest aspecte lamento profundament el desinterès històric que TV3 ha tingut per la ‘Volta’. És clar, al costat del Barça…
El presumpte oblit de Catalunya per la ‘Volta’ ha estat, sobretot, de les grans institucions, la Generalitat i els ajuntaments d’algunes grans ciutats com Barcelona, Girona o Lleida. La capital del Segrià, governada per qui aspira a ser el líder del PSC, va preferir acollir una etapa de la Vuelta a Espanya que no li va aportar ni cinc, abans que una de la ‘Volta’ que li omplia els hotels de la ciutat durant dos dies.. Però els pobles, i la majoria de les capitals de comarca, sempre han estat, i estan, al costat de la cursa. I de la gent no cal ni parlar-ne. L’acolliment que la ‘Volta’ té als pobles per on passa és espectacular. Els catalans no obliden, són les seves grans institucions, i ho fan per tacticisme polític o per miopia, és clar.

Aquest proper mes de desembre sortirà el llibre del centenari de la ‘Volta’ publicat per Cossetània Edicions. A part de trajectòria històrica, què més hi trobaran els lectors?
Una impressionant col·lecció de més de 400 fotografies, des de la de la sortida de la primera etapa de l’any 1911, fins la del pòdium de l’edició del centenari, amb Alberto Contador al cap de munt. És un segle d’imatges de la vida catalana. Jo, que m’he mirat les fotos mil vegades, encara em sorprenc amb els detalls que hi descobreixo. La foto d’en Macià lliurant el trofeu al francès Alfred Bovet, guanyador de l’edició de 1933, a penes tres mesos abans de la mort del president, és de les que posa la pell de gallina.
A banda també hi ha palmarès complert amb els noms i els anys de tots els que han guanyat, almenys, una etapa al llarg de totes les edicions. Tots són herois i es mereixen ser recordats.

Per preparar l’exposició i el llibre va parlar amb testimonis de primera fila, amb ciclistes històrics de la ‘Volta’. Què en destaca de la relació que hi ha establert?
Sobretot l’estreta relació d’autèntic amor que tots ells tenen per la ‘Volta’. Cap ciclista no oblida els dies passats a les carreteres catalanes. Primer perquè la ‘Volta’ de sempre ha estat una de les curses més importants del calendari. Però sobretot perquè crec que el país, la gent, el clima (vital per als ciclistes) i l’acolliment dels organitzadors els porta a tots molts bons records.

En posar la seva mirada a la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya, com ha dit, reivindica el que ha estat un referent en la construcció del país. Per què va ser tan important per als catalans la implantació d’aquest fenomen esportiu a principis del segle XX?
Més que un referent esportiu, el que he volgut és situar la ‘Volta’ en el context de la història moderna de Catalunya. Una prova d’aquest estil, i que és la tercera més antiga del món després del Tour i el Giro, neix essent part d’un projecte de país; si no, ningú no s’hi embarca. La idea de modernitat de la Catalunya de primers de segle és clau per entendre el perquè de la ‘Volta’.
Sense una burgesia que es consolidava econòmicament i social, una classe obrera organitzada i uns, encara que incipients, poderosos ‘mèdia’, la ‘Volta’ no hauria arribat mai a fer-se. Això potser no es recorda ara, però des de la singularitat cultural i lingüística, aquest país ha tingut sempre vocació de cosmopolitisme absolutament interclassista que, crec jo, l’ha salvat de l’ensulsiada en nombroses ocasions.

Una imatge que sempre resta en la memòria és la dels ciclistes passant per davant de casa. En temps del 2.0, les curses de ciclisme encara conserven aquesta capacitat de seducció?
Fatigats per tanta virtualitat, el 2.0 està fent renéixer l’interès per la realitat tangible, la que es pot tocar, la que passa per davant de casa. El soroll dels cotxes dels equips, el brunzir de les 200 bicicletes, els colors dels equips s’han de veure en viu.

La ‘Volta’ a Catalunya, ho apuntaven a la presentació de l’exposició que van fer al Museu Olímpic, no passa pels seus millors moments. Què cal per impulsar aquesta competició esportiva de referència a casa nostra?
Cap gran prova esportiva no passa per bons moments. La crisi ha minvat els patrocinadors; i això és el peix que es mossega la cua: sense patrocinadors no hi ha TV i sense TV no hi ha patrocinadors. És el pecat per l’ambició sense límits per convertir l’esport en un negoci. I això que el ciclisme, tret del Tour, és un esport de ‘pobres’. Qualsevol futbolista de segona guanya més que la majoria de corredors.
Jo crec que el que cal és racionalitzar les curses i les organitzacions i, a les que tenen un plus de representació nacional, que els mitjans públics i les administracions els facin costat.

Vostè mateix és un amant del ciclisme en totes les seves formes: des de practicar aquest esport pur i dur fins a fer-ne blocs, un programa per a la televisió, llibres… Quan neix aquesta passió i com la manté viva?
La passió per la bici ens ve a tots de petits. És la primera màquina a la qual teníem abast i que ens donava autonomia. Ens fascina. Com diu el sociòleg francès Marc Augé: “La bicicleta ens remet a moments particulars de la infantesa i l’adolescència. Gràcies a ella, tots hem descobert una mica del nostre propi cos, de les seves capacitats físiques, i hem experimentat la llibertat a la qual està lligada.”.

El programa televisiu que condueix,  ‘Carreteres secundàries’, no s’entén sense el paper de la bicicleta. Aquest mitjà de transport és el que permet visitar millor el territori?
‘Carreteres secundàries’ és un programa de territori. El vam voler recórrer en bici perquè creiem que és un mitjà que té la velocitat i el ritme perfectes per poder descobrir el país amb calma, sense deixar-nos cap solc. A més hi ha el component modern i sostenible. Jo crec que la tele ha de transmetre missatges d’aquesta mena.

La bicicleta ha entrar a la nostra vida diària amb més força que mai. És el vehicle urbà del present i del futur?
Vagi a Nova York i observi Broadway. L’avinguda que semblava posada a la terra per a provocar el lluïment dels automòbils camí dels grans espectacles teatrals té avui la meitat de la seva calçada ocupada per un carril bici curull a totes hores.
La civilització de l‘automòbil s’acaba. El petroli s’esgota. Les vendes minven i les grans ciutats els foragiten i obren camí a les bicis. El cotxe forma part del món d’ahir que s’extingeix. Al món d’avui, que ja ha obert les portes i malda per entrar, no hi ha lloc per tantes màquines inadequades per a la vida humana com són els automòbils.

La tecnologia de la bicicleta ha evolucionat amb la societat. Dels primers models més rudimentaris a veritables joies d’art d’avui en dia. S’ha perdut, en aquest aspecte, un cert ‘romanticisme’ dels orígens?
Sap quina és la darrera tendència en el món de la bici? El ‘vintage’, les bicis antigues, els ferros que pesen com un mort. El romanticisme que ens torna a recuperar el passat davant la incertesa d’aquest present i el pànic al futur.
Ara, també li asseguro que hi ha més tecnologia punta a l’abast de qualsevol usuari, i per un preu més que raonable, en una bici que a la majoria dels cotxes. Això fa que, essent una indústria dinàmica i on l’artesania encara hi té un bon lloc, els invents sorgeixin cada dos per tres. I són invents magnífics. Les bicis plegables que permeten accedir als transports públics o desar-les en pisos petits sense problemes, ja no tenen quatre dies, però avui en dia, modernitzades i millorades, s’han imposat a les ciutats.

Per sortir amb bicicleta és millor fer-ho en solitari o en grup?
Jo dic sempre que, per sortir, l’únic que necessito és la bici. I si m’acompanya algú, doncs millor, però si no tampoc no m’arrugo.

COMPARTIR