Recorden Amb filosofia? Aquell magnífic programa de televisió que donava pistes per repensar conceptes fonamentals, presentant-los de forma polièdrica a partir d’una diversitat de veus sàvies? El capítol dedicat al treball comença amb Emili Manzano preguntant si “seria possible deixar de pensar, alguna vegada, en el treball com el resultat d’un càstig diví”. Respon Xavier Antich identificant el treball amb “allò que l’ésser humà necessita per subsistir”.
Les quatre entrevistes intercalades, d’entre les moltes coses interessants que comenten, coincideixen en una distinció conceptual que expressen amb paraules diverses. El filòsof Joan Vergés comença citant un seu amic que li diu “vaig a treballar, no pas a fer feina”, i afirma que tots necessitem fer activitats significatives, cobrem o no per elles. El filòsof Santiago Alba Rico i l’escriptor Luis Magrinyà aprofundeixen en la mateixa distinció des de l’etimologia. Escola ve del grec skholè, que era justament el temps d’oci, el temps en el qual podem disposar de la nostra vida per llegir, pensar, estimar… Per contra, treball ve del llatí tripalium, que era un instrument de tortura romà format per tres pals. Potser per això el treball encara té connotacions de dolor i de fatiga. La professora Joana Masó posa altres paraules a aquesta mateixa distinció: treball – dignitat.
Aquest episodi d’Amb filosofia em va deixar pensant que hi ha treballs que, si no fos pel sou que en traiem, potser no els faríem (o no de la mateixa manera). I, alhora, hi ha feina que fem sense cobrar que no faríem per un sou, com ara el voluntariat i l’associacionisme. No perquè no tingui valor, sinó justament perquè és impagable, perquè no té preu.
Així que si abans o després de treballar tenen mitja horeta d’skholè per fer feina de la bona, els recomano l’episodi d’Amb filosofia dedicat al treball, o qualsevol dels altres episodis accessibles al web de TV3. I per sobre de tot: bona feina!
