La nostra identitat personal té l’origen en les relacions entre pares/mares i fills i filles -l’entorn familiar- i sobretot en la interiorització dels valors que sense adonar-nos-en anem integrant en la nostra manera de fer, en la nostra personalitat. Però afanyem-nos a dir que aquestes relacions més íntimes, es donen en un context social que també influeix en la nostra identitat quan ens “apunta” a un grup: familiar, sexual, social, ètnic o històric i polític.
El teixit de les relacions entre pares i fills, està format de sentiments i actuacions que corresponen a les nostres creences i idees sobre la vida que a la vegada corresponen a les que tenien els nostres pares; però, no totes: com a persones, ens sentim diferents del pare i de la mare, tenim altres idees, i les vivim separant-nos-en sobretot mentalment, encara que ens quedi el desig del que hem après d’ells, fonamentalment el desig de poder ser lliures per fer la nostra vida.
De fet, els pares tenim la funció de portar els fills al món, justament perquè “deixin de ser fills” i puguin ser pares, persones independents i autònomes no necessàriament d’acord amb tot el que els hem intentat mostrar de la vida, i poder tolerar en molts moments, el patiment i l’angoixa que ens provoquen el que nosaltres creiem que són els seus errors.
Un període on es van concretant aquestes identitats és a l’adolescència. A partir de les seves vivències, els adolescents (i els joves) aniran creant una identitat pròpia, la qual els permetrà viure la seva vida amb plenitud, amb alegries i dificultats, però diferent de la nostra, tot i que el nostre futur en dependrà en gran part.
En aquest període, també les influències de l’entorn social i els sentiments de pertinença a un grup social es farà més o menys present en les expectatives de futur i en els comportaments d’aquests nois i noies, amb els seus avantatges i limitacions. Aquestes facilitats o dificultats per accedir a la plena participació a la societat, també influiran en la identitat personal i generacional.
Avui sabem que els grups socials poderosos pel diner o per la història han utilitzat els grups més petits per culpar-los dels seus errors i/o utilitzar-los per carregar-los-hi tots els errors i desgràcies que ells han estat provocant, sense poder oferir solucions relacionals que enriqueixin la vida de tots.
I aquesta pressió, crea un entorn de desconfiança individual i grupal que no permet el progrés i el benestar generant grans patiments individuals que poden provocar greus dificultats en el procés de creació de la identitat personal.
Vegeu sinó com en la situació social actual, hi ha uns grups poderosos que acusen els que no ho són de “gastar massa”, per exemple, mentre ells s’emporten els beneficis legal i il·legalment, o que no poden entendre la necessitat de decidir per sí mateixos el seu destí, negant de forma agressiva i violenta la pertinença a grups socials diferents.
En l’acceptació de les diferències, en el diàleg i el respecte personal i social, radica doncs l’eina que forjarà la identitat lliure i autònoma dels nostres fills/es, tant com la seva identitat sòcio-cultural i històrica.
