Què és per vostè la justícia?
Per mi la justícia és un valor difícil d’aplicar a peu de carrer. És un concepte molt teòric al qual és molt difícil poder posar una definició exacta. La justícia demana que tothom sigui respectat, que ningú trepitgi la dignitat d’un altre, que tothom pugui expressar la seva opinió i que la història mai quedi en la foscor.
Creu que vivim en una societat justa?
No. Penso que la societat avui va molt mancada de justícia i això és dolent perquè va en detriment d’aquesta societat.
Per què és important un valor com la justícia en la societat?
Perquè la justícia permet confiar en una societat. Si no tenim justícia la gent desconfia del sistema i també de les persones i això fa que la societat mateixa en surti totalment perjudicada.
Quins valors ha de tenir una persona justa?
És molt difícil aquesta pregunta perquè els valors són molt eteris i queden molt condicionat pels fets, les circumstàncies, el moment i la justícia pot ser molt relativa. Una cosa que és justa per uns potser no ho és pels altres, depèn de com es miri i com sigui aquesta perspectiva. Jo penso que una persona justa hauria d’escoltar, mesurar les paraules de tots i aleshores prendre’s un temps per a poder saber exactament on està el punt intermig.
Es pot educar en el valor de la justícia? I des d’on s’ha de fer?
Es pot educar en la justícia sempre i quan aquest ensenyament vagi acompanyat d’altres valors. No serveix de res la justícia si no hi apliques també la solidaritat, el pacifisme, el treball en equip, la generositat… tot això són components que ajuden a què la justícia sigui més justa.
I, concretament, el concepte “justícia històrica” com el definiria?
En aquest país de justícia històrica o la memòria històrica, que a vegades són sinònims, n’estem una miqueta endarrere. Som un país estrany en justícia històrica i en memòria històrica i especialment quan partim d’una Guerra Civil i quan parlem de l’època contemporània. I és que la justícia històrica és molt difícil de mesurar. Per exemple, com podem rehabilitar persones que van matar a favor d’una revolució, d’uns ideals? És molt difícil la justícia aplicada a la història i personalment penso que només s’entén si hi ha molta generositat per les dues parts.
Hi ha gent que considera que no s’han de reviure esdeveniments històrics i que és millor oblidar-se’n. Per què cal aplicar justícia a successos que ja fa anys que van tenir lloc?
Perquè la justícia sempre és necessària, encara que hagin passat molts anys. Hi ha gent, com és el cas per exemple de la família Puig Antich, que encara espera un judici. O hi ha gent que encara espera la rehabilitació dels seus morts com és el cas del president Companys. Hi ha moltes persones que no descansen en pau fins que no s’ha fet justícia. I davant això de vegades penses: I què és la justícia? Un mot buit, una paraula teòrica només? Per què serveix? Per què et diguin que tenies raó? I després, què? Jo crec que la justícia, com dèiem abans, és molt relativa. Per tant, sí que la justícia és necessària per rehabilitar el nom de moltes persones que han estat injustament silenciades durant molt de temps per culpa d’una dictadura, en aquests casos sí que la justícia s’hauria de fer servir com a eina per poder recuperar un passat, però en canvi a peu de carrer em sembla que és molt més difícil d’aplicar.
És suficient que els governs demanin perdó per fets històrics, anys després que aquests hagin passat?
Com a mínim és un detall. Per exemple, va succeir quan el govern alemany, liderat per Schröder va demanar perdó a tota la societat, a tota la humanitat, pels crims nazis, pel genocidi cap als jueus. En canvi, al nostra país, a Espanya, no hi ha hagut mai cap reconeixement de culpa pel franquisme. I això queda realment estrany. De fet, hi ha molta gent que està esperant aquesta petició de perdó i no arriba mai. Jo penso que sí, que és important veure com els governants passen pàgina i està molt bé, però atenció, aquesta pàgina mai ha de ser en blanc.
Moltes persones demanen compensacions per ser víctimes d’injustícies històriques, però han de tenir límits aquestes compensacions? Té el mateix dret un nét d’una víctima de la Guerra Civil que un hereu d’un indi esclavitzat i mort pels conqueridors espanyols fa 500 anys? S’han de limitar d’alguna manera?
Totes les víctimes són iguals. En les víctimes no hi ha categories. Tots són morts. Crec que totes les víctimes haurien de ser tractades per un igual, totes mereixien viure, cap mereixia morir i menys quan són víctimes de dictadures, de guerres, de repressions… tant d’un bàndol com d’un altre. A una persona del nostre temps no li demanis que faci diferències amb el seu avi mort, si era d’un bàndol o de l’altre: era el seu avi. És la justícia, en tot cas, qui ha de posar al seu lloc aquells que van abusar del seu poder, aquells que van abusar de la seva força armada. Aquí sí que la justícia hi hauria d’entrar.
En quins temes, aspectes o esdeveniments encara no s’ha fet prou justícia històrica a casa nostra?
Abans he esmentat el cas d’en Salvador Puig Antich. Aquest seria un exemple claríssim en el qual, si el tenim present és perquè les seves germanes des de fa quaranta anys s’han bellugat cada aniversari, el 2 de març, recordant la seva figura i explicant a tothom que les ha volgut escoltar –escoles, instituts, associacions llibertàries d’arreu de Catalunya– aquella injustícia. Jo penso que hi ha casos i casos. Casos en els quals els familiars es mouen sempre perquè allò és la seva vida i no descansaran fins que s’hagi fet justícia. Però també hi ha altres casos que mereixerien aquest altaveu, però que són molt més anònims i no per això menys importants.
Actualment, quines són les principals barreres de la justícia històrica? Els interessos polítics?
No sóc jurista i per tant no et sabria respondre tècnicament a aquesta pregunta, en tot cas et contestaré moralment. No hi ha fronteres quan es reivindica una injustícia si la persona que ho fa ho demana des del seu sentiment, des de la seva absoluta afirmació de què creu que s’ha fet una injustícia amb el que està defensant.
Quina imatge dóna un país que prohibeix la justícia històrica?
Un país que prohibeix, limita o ignora la justícia històrica ja dóna la seva carta de presentació. Demostra ser un país en el qual els seus governants són uns intolerants que permeten que malgrat que la gent ho demani, ells, amb el seu poder absolut no ho deixen fer. I per tant ells mateixos es fan la seva pròpia imatge.
El càstig i la venjança es confonen massa sovint amb justícia?
Sí, de vegades la gent demana justícia quan sovint és venjança. Això passa moltes vegades quan parlem de la Guerra Civil, quan vas a pobles petits i veus que la guerra encara és molt viva perquè la ferida és molt oberta; ja que estem parlant de dos bàndols clarament definits a dia d’avui encara. Quan més petit és el poble, la Guerra Civil més es pot palpar. I sí que a vegades sents amb comentaris d’una família o de l’altra que allò que realment volen és venjança. Diuen que calen tres generacions per passar pàgina i poder mirar cap a l’altre amb generositat i per estendre la mà. De vegades es nota que el que volen és fer sang, fer-se mala sang i allò els alimenta i retroalimenta. I aquí sí que sovint he vist com les terceres generacions, que solen ser els néts, acaben dient: “Mira, deixem-ho estar, mirem endavant”.
Quins altres valors hi trobem darrere de la justícia i el concepte de justícia històrica?
Rere la justícia i la justícia històrica per ser més concrets, hi ha d’haver generositat. La generositat és el millor antídot perquè es faci justícia, si no és quan confonem la justícia amb la venjança. Ser generós també és bàsic. Però no només amb la justícia: amb tot. Quan més dones més reps. Això està comprovat! De vegades et trobes que la gent té molt de dolor i per això hi ha persones que no poden perdonar, ni oblidar. Reacció comprensible. Però si ho fas amb generositat pots mantenir el record d’aquelles morts innocents però a la vegada avançar. No podem fer que el nostre present sigui un passat amb el qual no hagis pogut fer les paus. Jo crec que la generositat és el valor que ens permet fer això: poder fer les paus.
Entrevista emmarcada dins la campanya ‘Mataró, ciutat de valors’. Podeu veure aquestes reflexions en vídeo a: www.youtube.com/matarovalors
