La ‘moda’ del cervell

Ramon Domingo.  Psicòleg
774

Ara el cervell està de moda, tot està en el cervell: l’ànima, Deu, les malalties mentals, la hiperactivitat, la religió, l’economia… Cada descoberta de noves connexions neuronals o regions específiques, serveix per dir-nos que: “Veus? Una altra cosa de la que no som responsables. Està en el cervell! És ell qui mana!”.

No estarem confonent el hardware amb el software?, és dir, no estarem confonent allò que fa l’ordinador central, de caire físic-químic, amb les seves funcions?

Fins hi tot quan aquests recursos “físic/químics” no funcionen bé o estan fets malbé, les intervencions “externes” poden optimitzar el seu rendiment. De fet, alguns circuits neuronals poden millorar quan una persona rep una assistència psicològica adequada,  sense medicació!

Altres estudis també mostren com el tracte i la informació adequada pot millorar la recuperació d’algunes operacions quirúrgiques i fins i tot que la hipertensió millora amb ajut… psicològic! Altres afirmacions sobre les funcions del cervell humà, corresponen al cervell de les rates o altres animals que tenen estructures semblants a les nostres, però és clar, les rates no parlen, per exemple.

Quan un diu: “Estic pelat com una rata”, està fent servir la capacitat més específica i difícil del sistema mental humà: la funció simbòlica, cosa que sembla que les rates no tenen. La funció simbòlica o semiòtica ens permet fer servir qualsevol situació per una altra, de manera que una cadira pot ser, per a un nen que juga, un cavall, i per a un adult, la causa de la seva ruïna emocional si té fòbia a les cadires.

El reduccionisme científic fa que per una banda, a l’hora d’estudiar un fenomen intentem delimitar-lo al màxim, però els organismes específics de cada espècie, des de Darwin, si no ho he entès malament, es veuen influenciats per l’entorn ecològic.

És interessant que la ciència vagi descobrint com funciona el nostre sistema operatiu, el cervell, però no es pot oblidar que el seu funcionament està relacionat estretament amb el medi en el que interactua, però sobretot que no és massa legítim fer derivacions d’un fet particular de caire físic a un de general en el que intervenen factors de caire més ampli.

El cervell és la “màquina” que permet la interacció entre les persones i amb un mateix, el que en diem els psicòlegs, vida psíquica inter i intra individual, però quan aquest cervell no pot interaccionar amb ningú, queda reduït a la interacció exclusiva amb sí mateix, i pot tornar-se… boig!

COMPARTIR