L’anciana pacifista russa

Xavier Garí.  Doctor en Història
56

Com és natural, a Rússia no tots són seguidors de Putin. També hi ha pacifistes que lluiten contra les guerres, contra l’estil tirànic del govern i contra la invasió d’Ucraïna. Un d’ells és l’anciana russa i artista per la pau, Yelena Osipova, detinguda recentment per les autoritats russes, i que el mateix 9 de maig tornava a fer una acció antibel·licista per contrarestar la celebració militarista que el president rus fa amb motiu de l’aniversari de la derrota sobre els nazis.

Yelena va néixer el 1942 a Leningrad, després de l’assetjament amb què els nazis van bloquejar aquesta gran ciutat durant nou-cents dies. Osipova va estudiar art i es va dedicar a fer classes sobre aquest camp, arribant a fundar fins a tres escoles a Rússia. Sempre va sentir-se pacifista, sobretot d’ençà de l’experiència familiar amb la Segona Guerra Mundial i la posterior guerra freda.

Amb l’arribada de Putin al poder, va mostrar-se contrària a les reaccions desproporcionades i agressives del president, a la matança a l’escola de Beslán, a la guerra a Txetxènia, i després a Geòrgia, al suport i manteniment de la guerra a Síria, i, ara, a la invasió i guerra a Ucraïna. Osipova explota al màxim el seu talent artístic i ha fet grans creacions amb un estil peculiar, vistós i cridaner, alhora que corprenedor. La seva acció sol ser manifestar-se per la pau i contra la guerra en un lloc determinat amb un cartell a les mans, elaborat per a l’ocasió.

El passat mes de març, va ser arrestada, per manifestar-se contra la invasió a Ucraïna i per demanar als soldats que no anessin a la guerra. Des del mes de febrer, són milers els ciutadans russos que es manifesten contra aquest conflicte. La seva lluita concentra vàries reivindicacions: la de ser dona, la de ser víctima de guerres i dictadures, la de ser pacifista i la de fer servir la seva professió i el seu talent (l’art) per a la pau.

Osipova és l’exemple més evident de què per a combatre les injustícies, encara que l’adversari sigui un gegant molt poderós, n’hi ha prou amb determinació personal i compromís amb tots els mitjans que es puguin tenir a l’abast. Els seus vuitanta anys tampoc són un inconvenient, ans al contrari. No rendir-se, perseverar i aportar ni que sigui un granet de sorra, són imprescindibles per fer forat a les guerres. Vuitanta anys després de la batalla de Stalingrad, el món segueix necessitant, a cada generació, de moltes Osipoves per a no perdre la dignitat.

Més continguts a valors.org

COMPARTIR