L’educació 0-3, per equitat i eficiència

Francesc Amat.  Doctor en Ciència Política
49

Una de les polítiques públiques més desitjables pels pròxims anys és la introducció gradual de l’educació dels zero als tres anys pública i gratuïta. És cert que s’ha avançat significativament en el nombre d’escoles bressol, però encara estem molt lluny d’un escenari on l’educació 0-3 tingui una cobertura universal i gratuïta. Especialment en algunes zones de l’àrea metropolitana, no sempre les famílies poden disposar d’una plaça a les escoles bressol municipals. El 0-3 hauríem de pensar-lo com un servei públic equivalent a la cobertura sanitària, com un bé públic irrenunciable. Perquè el 0-3 és una inversió pública recomanable tant des del punt de vista de l’equitat com des del punt de vista econòmic.

Primer perquè des del punt de vista de la justícia social, el 0-3 té uns efectes equalitzadors molt importants. Els nens i nenes de zero a tres anys són esponges que perceben, repeteixen i fan efecte mirall dels estímuls cognitius que reben. Són molts els estudis que mostren que el desenvolupament cognitiu dels infants depèn en bona part de les interaccions amb altres infants i adults en espais confortables. De manera que, si tots els infants poden socialitzar-se i ser exposats a estímuls cognitius de qualitat des de ben petits, a la pràctica estem creant les bases per a la igualtat d’oportunitats educatives. Per contra, si la qualitat de l’estimulació cognitiva depèn exclusivament de les famílies, aleshores les desigualtats de partida queden marcades des del principi.

Per altra banda, sabem que els nens i nenes són més permeables com més petits són —tant a nivell cognitiu com en altres dimensions—. De manera que el retorn de la inversió educativa és molt més elevat quan invertim ben d’hora, a les escoles bressol i a Primària, que no pas quan invertim més tard a la Secundària o a les universitats. A més a més, al Batxillerat i a la Universitat no hi van tots els estudiants. De manera que la inversió educativa en edats primerenques té dues virtuts fonamentals: és una inversió pública que arriba a tothom, i a més a més ho fa quan aquesta inversió té més impacte. Això alguns ho han anomenat la corba de Heckman: el retorn de la inversió educativa és màxima quan es fa en els infants de zero a tres anys.

De manera que la inversió pública en el 0-3 no només té un fort impacte equalitzador sinó que també és una política recomanable des del punt de vista econòmic: perquè destina els recursos públics allà on és òptim fer-ho. Hi ha estudis comparats que mostren que haver anat més temps a escoles bressol està associat amb millors perspectives al mercat laboral quan els infants són ja adults —fins i tot en forma de salaris futurs més elevats—. La raó seria altra vegada que aquesta estimulació cognitiva primerenca i de qualitat té efectes positius a llarg termini. Així doncs, el 0-3 és una de les polítiques on no hi ha trade–off o dilema entre les raons d’equitat i les raons econòmiques. Això, a priori, hauria de facilitar la viabilitat política de la seva implementació.

Per últim, el 0-3 públic i gratuït podria tenir també efectes positius en la taxa de fertilitat. Actualment, aquesta taxa a Catalunya i Espanya és baixíssima si la comparem amb altres països de l’OCDE, fins al punt que afrontem un veritable precipici demogràfic que pot posar en perill la sostenibilitat del nostre Estat del Benestar. La cobertura universal del 0 a 3 afavoriria la taxa de fertilitat i, per tant, la sostenibilitat d’aquest Estat del Benestar a mitjà i llarg termini. Invertir en el 0-3 universal és invertir en equitat i sostenibilitat.

Més continguts a valors.org

COMPARTIR