Polítics i empresaris, gestors i pensadors han esmerçat les darreres tres dècades a mirar de vertebrar algun fil continu, certa comunitat o un sentiment maresmenc de pertinença a una comarca on sovint les particularitats dels seus diferents pols tenen més força que no pas el conjunt. En aquest sentit, i no és descobrir res, s’ha presentat Mataró com una ciutat que no ha volgut, no ha pogut o no li han deixat –tant me fa, sincerament– exercir la capitalitat d’una comarca bella, especial, idiosincràtica.
El poeta Salvador Espriu parla a Primera Història d’Esther de “Les Santes de Mataró, gala de la Maresma, una pàtria entre les vinyes i el mar”. La citació ajuda a la reflexió que proposo: són Les Santes, la Festa Major dels mataronins i mataronines l’única acció que realment exerceix de capital de comarca al llarg de l’any i en cap moment perquè ningú ho hagi volgut o decidit.
Les Santes de Mataró són el punt d’inflexió del calendari maresmenc, un punt mig perfecte en la successió de festes majors, concentrades la major part a la canícula estival. Les Santes atrauen el jovent i el no jovent a Mataró la darrera setmana de juliol a Mataró i això no es deu a cap campanya, cap intenció, cap acció ni cap inacció. Es deu a la màgia intrínseca del ritual festiu que es viu i sobretot que es participa cada Festa Major.
Les Santes no són la Festa Major que atreu per la seva programació novedosa –la Garrinada d’Argentona, per exemple, concentra majors atractius musicals– ni per la preponderància territorial del seu programa –com sí que fa Blanes amb el seu Concurs de focs d’artifici. Les Santes tenen un poder d’atracció especial, focalitzat si es vol en la Nit Boja del 25 de juliol o en el Sarau i els focs de baix a mar de la nit del 27, però que va més enllà d’un acte o una seqüència festiva. Les Santes atrauen pels seus rituals, per la seva litúrgia festiva, per l’esquema arrodonit dels seus cinc dies. Les Santes atrauen no se sap per què i aquesta és la gràcia. Que quan acaba el juliol i sense que s’escaigui res especial els maresmencs fan cap a Mataró perquè són Santes, la Festa Major de la seva pàtria.
