La logopèdia en la tercera edat: la disfàgia

Natàlia Talleda.  Neurologopeda (num. col. 08-978). Col·laboradora del Mirador de Mataró
110

El logopeda és el professional que avalua, diagnostica i tracta els problemes causats per trastorns que afecten la deglució, el llenguatge (comprensió i expressió oral i escrita) i la comunicació no verbal, la parla, la veu i la fluència, siguin aquests trastorns de desenvolupament o adquirits en algun moment de la vida.

Existeixen una sèrie de patologies relacionades amb fer-se gran on l’ajuda d’un logopeda pot ser fonamental: processos oncològics, malalties neurodegeneratives, disàrtria (alteració de l’articulació de les paraules), afàsia (pèrdua total o parcial de la comunicació oral, escrita o gestual per una lesió al cervell) o la disfàgia, un dels trastorns més comuns en la tercera edat.

La disfàgia és el terme mèdic utilitzat per parlar de trastorns de la deglució i es defineix com la dificultat per moure i/o empassar aliments líquids i/o sòlids.

Les persones que pateixen disfàgia tenen dificultats per preparar l’aliment a la boca i/o perquè l’aliment (“bolus” alimentari) es transporti de la boca a l’estómac. En aquestes persones, una part de l’aliment empassat, en lloc d’anar a l’estómac, va també al pulmó, provocant problemes mèdics importants.

La disfàgia té conseqüències greus com la desnutrició, la deshidratació, infeccions respiratòries de repetició, pneumònies, mort per asfíxia… Quan es té disfàgia cal menjar d’una manera determinada: menjar triturat o molt tou, posar espessidors als líquids perquè quedin espessos…

És per aquest motiu que s’aconsella la valoració, el seguiment i l’assessorament per part d’un logopeda. És important ressaltar que la disfàgia en moltes ocasions es pot rehabilitar i és el logopeda qui ho porta a terme.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí