Maresme ‘slow’

Pere Pascual.  perepascualpic.blogspot.com
977

Comparteixo quasi la totalitat dels principis que engloba el concepte de “Cittaslow” o dit d’altra manera , “ciutats lentes”, una idea apareguda a Itàlia el 1999 i que va tenir Bra com la seva primera ciutat protagonista. Un ideari no gaire estès en el nostre país –sols Begur, Pals i Palafrugell en formen part– i molt poc difós, ni tan sols per alguns grups polítics amb qui mantenen clares concomitàncies.

La idea de la “ciutat slow” (www.cittaslow.es) es fonamenta en la filosofia d’un retrobament amb l’entorn més proper i conseqüentment amb un mateix i amb la col·lectivitat. En una defensa d’un ritme més pausat, mantenint les tradicions que identifiquen els pobles sense renunciar als avenços tecnològics. Unes ciutats que no poden superar els 50.000 habitants, no ser capital de cap mena i mantenir una legislació respectuosa amb el medi ambient.

Una aplicació d’una política mediambiental sostenible, una política urbanística destinada a millorar el territori, no dedicada a l’ocupació. Promoció de la producció de productes autòctons de tota mena i de cultius de proximitat, potenciació de la hospitalitat i convivència entre residents i visitants, i un bon seguit de conceptes semblants destinats a recobrar l’esperit global de les poblacions, conformen els eixos filosòfics del moviment.

Un, que ha passat els 40 primers anys de la seva vida a Argentona i que ha vist com aquells tres mil i escaig habitants esdevenien més deu mil, capgirant el concepte de poble tranquil i acollidor, on la vida era al carrer i hom es coneixia, és a dir, amb tots els avantatges i tots els inconvenients que significava viure en un poble, a un híbrid que ha perdut els avantatges i ha augmentat els inconvenients per l’evident pèrdua d’identitat.

No hi ha dubte que el maresme és un indret privilegiat, però encara ho podria ser més. Potser el retorn enrere és del tot impossible en la majoria de poblacions costaneres, però no així en bona part de les poblacions que s’enfilen rieres amunt, al redós de la serralada. En aquests el concepte “slow”, no tan sols seria un bé col·lectiu sinó també element de crida de qualitat de vida. Algú s’hi apunta?

COMPARTIR