Tecnologia i cultura

Pere Pascual.  www.perepascualpic.blogspot.com
427

Encara que la creació cultural és de per si un fet individual i per tant un xic allunyat a la tecnologia, qualsevol persona que es mogui en l’entorn cultural, sigui la que sigui la seva àrea de creació, ha vist modificada la seva praxis habitual per la introducció de nous elements tecnològics que l’afavoreixen. Certament hi ha escriptors que encara fan manuscrits o treballen amb velles Olivetti, hi ha plàstics que segueixen amb antigues metòdiques…, i així podríem seguir ad infinitum, però la veritat és que la tecnologia ha entrat en la cultura en les dues cares de la moneda, en la de la creació i en la de la recepció.

Amant com sóc de l’art em quedo garratibat davant robots que escanegen el Guernica, estris “malèfics” que són capaços de penetrar en la pell d’una pintura o un objecte per veure, sense cap mena d’intervenció agressiva, què hi ha a sota o a dintre, i decidir si paga la pena trencar l’ocultació per deixar a la llum un nou tresor. Així visito museus, als quals no podria accedir, de forma virtual i millor que en directe, i quan m’hi acosto en persona disposo d’ajuts que m’amplien la informació de manera ben acurada (no com el desastre de la mal anomenada “realitat augmentada” de Ca l’Arenas).

Una tecnologia sense la qual ja no podríem viure i que cal aplaudir per tota la potenciació del fet cultural que provoca d’una manera simple i natural. Una tecnologia capaç d’assolir sorpreses tan inversemblants com convertir la queixa habitual envers la “destrucció” de l’idioma per part dels joves i el seu argot cibernètic, en una passió per les paraules i un ús impensable del diccionari, gràcies a l’efecte “apalabrados”, la versió en línia del tradicional Scrabble. Un tecnologia que ens permet avançar i molt en el sempre lent i feixuc avenç cultural. Una tecnologia que un, essent com és força negat per aquests avenços, aplaudeix amb el fervor del neòfit i del convers.

COMPARTIR