“Un moment en què el paper no el vol ningú i el gran valor de Papers de Vi és precisament el paper”

Eli Cots.  www.avinturat.com
151

La DO Alella és una de les Denominacions d’Origen més petita però que en l’actualitat ja compta amb 28 municipis adherits entre el Vallès Oriental i el Maresme, i a punt d’entrar-hi dos més. Al pot petit hi ha la bona confitura, diuen. I és on s’edita la única revista de vi i gastronomia en paper de Catalunya.

Entrevistem l’Òscar Pallarès,alellenc d’origen i periodista de vocació,que va començar a col·laborar amb la Revista Alella ja fa 22 anys. Amb el temps es va trobar sent-ne el redactor en cap. Un rol que també va agafar des dels inicis del naixement de la revista Papers de Vi.

 

Qui és l’Òscar Pallarès sense el seu segon cognom “Papers de vi”? Quines aficions tens a part del món del vi?

Les bicis. M’agrada col·leccionar bicis de BMX dels anys 70 i 80, i a més a més practico l’enduro en bicicleta per la muntanya. De petit feia curses amb bici, BMX, i després vaig anar a parar a les motos. Tot va molt relacionat. Mai he deixat les bicis, i en el moment d’estudiar el que em va tirar va ser el tema de motos. Vaig acabar els estudis d’enginyeria industrial i vaig estar treballant un temps per a Yamaha fent prototips pels models nous. Feies les motos abans de que sortissin al mercat (una passada!). Però a mi sempre m’havia agradat escriure, i al final la vida et porta cap a altres camins.

El vi per a tu en quin percentatge és afició, passió, professió, vocació?

Tinc la sort que va tot junt, tot acaba conformant el 100% en equilibri. Papers de vi és la meva feina però també el meu dia a dia. I ho gaudeixo moltíssim, i em sento súper afortunat de viure i treballar a Alella i a més en el sector del vi.

Fins els 30 o poc abans, de vi en bevia molt poc i de fet, pràcticament, només per la Festa de la Verema i perquè m’hi obligava. Va ser després que li vaig anar agafant el gustet. Del primer que vaig beure deuria ser lambrusco, i vaig fer el salt cap al vi.

Si fossis un vi, com series?

Seria un vi dolç, segur, de Pansa Blanca, per suposat. Dolç per caràcter, i de Pansa Blanca per origen i per estimació al territori. I possiblement un vi una mica complex, perquè no sóc un tio fàcil (riu).

I quin seria el vi ideal per a tu?

Un vi blanc amb un cert envelliment, amb fusta o sense pas per barrica (potser millor sense, fins i tot!), amb un puntet d’oxidació i amb treball de lies. Que sigui voluminós i complex.

D’on ve el vincle que tens amb Alella, la DO i els seus vins?

Que soc d’Alella i que m’ho estimo, és evident, perquè porto tota la vida aquí. Perquè he estat vinculat a moltes entitats del poble (diables, gegants, la colla de teatre, agrupació d’astronomia, …). Estic molt integrat al poble, conec la seva gent, la seva realitat.  Tant per la feina a la Revista Alella i perquè estic al cas de tota l’actualitat del que passa al poble i els canvis urbanístics, entre d’altres. I per Papers de Vi també. Treballar en ambdues revistes fa que hagi conegut i conegui molta gent, i si no estic a l’oficina (que està el centre) estic voltant per Alella.

Tot això em fa conèixer el poble, estimar-me’l i sentir-me’n part. I amb la DO jo la percebo molt com una unitat, com un tot. Falta potser explicar-ho millor a tots els municipis de la DO. Jo si me’n vaig a Martorelles, encara que canviï de comarca, em sento més a prop de casa que si me’n vaig a Sabadell, per posar un exemple, o de qualsevol poble del Vallès que no formi part de la DO.

Quants anys fa del primer número de la Revista Papers de Vi?

El primer número va sortir al 2008, però al 2003 per la festa de la verema trèiem un especial que al 2008 es va convertir en el primer número de Papers de Vi. Va sortir amb doble numeració, que era el 200 i pico de la Revista Alella. Va ser un Papers de Vi i una Revista Alella alhora. I al 2009 ja va sortir directament com a Papers de Vi. Aquells especials verema gratuïts n’eren l’embrió del Papers de Vi.

Com recordes aquell primer número?

Va ser el procés natural d’un especial que es converteix en revista per si sola. Sortit de la Revista Alella, d’on sorgeix una revista més específica i especialitzada que correspon a la importància que requereix i reivindiquem de la DO Alella, els seus cellers, persones, vins.

És una història d’èxit. No va ser un projecte pensat, sinó que el camí enshi ha anat portant i el que fem ara ens funciona i ens agrada, ens ho passem bé fent-ho, la gent s’ho llegeix i ens felicita. I és casi sorprenent perquè funciona sol. Si ho arribem a calcular, no ens hagués sortit així.

Quina valoració faries de l’evolució fins a dia d’avui de Papers de Vi paral·lelament amb la DO Alella?Quin futur li espera?

Crec que hem anat i anem molt de la mà. M’agrada creure que Papers de Vi ha estat un dels molts elements que ha fet créixer i posicionar la DO. Explicant el que passava i també, sense gairebé planificar-ho, intuint cap on havia d’anar el futur. Recordo un número 2010 o 2012 en època de verema on projectàvem i transmetíem la idea que algun dia tots els cellers de la DO Alella serien visitables. Havíem d’anar cap aquí, i actualment tots els cellers pràcticament son visitables i aposten per l’Enoturisme. No és que el fet que es publiqués a la revista hagi fet que sigui així a dia d’avui, però també va marcant aquest procés natural que es va vivint a la DO i que anem fent plegats.

I cap a on anem? No ho sé. Seguirem tirant del sentit comú i de la intuïció i ja veurem cap a on va. El que tenim clar és que la gent no llegeix revistes en paper, hi ha una crisi del paper bestial i nosaltres seguim editant les mateixes quantitats de revistes que fa anys i no n’hem fet més perquè no tenim pressupost, sinó en faríem més. Perquè tenim lectors i  els restaurants, botigues de vins que la distribueixen ens diuen que la volen, que la gent l’agafa i la valora. I això és molt satisfactori. Un moment en què el paper no el vol ningú i el nostre gran valor és precisament el paper.

I ens adaptarem, i sabem que podria passar que desaparegués el paper. De fet és una por que tenim des de fa 10 anys i no ha passat. I no sembla que hagi de passar. Però cap a on va la premsa i la manera de comunicar l’actualitat? Ja ho veurem. Jo avui estic portant una revista, i també estic portant les seves xarxes, penjant noticies al web cada dia. Quan vam començar no existien les xarxes i en el nostre cas no teníem web. Mirarem d’estar al dia, estar atents i adaptar-nos al que toqui. Acompanyant a les necessitats del lector.

Què és el que més aprecies de la feina que fas amb la revista?

Per una banda el que mes aprecio és aprendre i conèixer gent. Em passen  coses com fer actes amb en Pitu Roca o en Ferran Centelles, que són persones que admires i que potser els podries veure algun dia i de lluny, i com a molt saludar-los. I en aquest cas arribes a tenir un tracte més proper.

I aprendre. Tot el que fas, escoltant a gent que en sap, et permet adquirir coneixements. I a mi, de vins i de qualsevol cosa m’encanta aprendre. És molt important.

I el que més gaudeixo fent, és muntant els tastos i coordinar esdeveniments que impliquin moviment. Per exemple, muntar un tast implica parlar amb el lloc on ho has de fer, assegurar-te que tindràs les copes adients (si el lloc no és un restaurant), taules, si necessites carpes, aconseguir les mostres dels vins, convidar a tots els sommeliers que poden aportar aspectes interessants amb un tast d’aquell tipus (i que els hi quadrin les agendes a tots!). És la coordinació de tot el que no es veu, la producció. En el moment del tast també ho gaudeixo, però es veritat que estàs més pendent de que tot funcioni, fent fotos, que es segueixi un ritme, etc.

I què creus que aprecia més el lector?

Dels lectors, un dels comentaris que més m’arriben és que la revista és molt maca i que es llegeix molt fàcil. Són dues floretes prou importants. Una sobretot pel Josep Puig, que n’és el dissenyador, juntament amb les fotografies (que acostumen a ser meves). I l’altre és que fugim molt d’explicar les coses de manera massa tècnica. Al nostre lector li interessa el vi, però no esperem que tingui formació. Per això intentem explicar les coses de manera planera i que algú que no tingui coneixements també li pugui semblar interessant el que expliquem.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí