Milers d’estímuls ens envolten. Molts d’ells, provoquen pensaments negatius i preocupacions amb la capacitat d’alterar la nostra calma interior. D’aquí que, cada vegada, hi hagi més casos d’ansietat generalitzada a la població.
L’ansietat, en principi, és una resposta innata i natural davant d’un perill o amenaça. Combina anticipació i por, podent produir un gran malestar i angoixa a la persona que la pateix. Quan aquesta ansietat té efectes patològics i no és reconduïda positivament, mantenint-se en el temps, pot arribar a convertir-se en una ansietat amb tendència obsessiva, que dona pas a les intrusives i no desitjades obsessions, de caràcter irracional, recurrent i persistent, font inacabable de molèsties i angoixes.
Es força conegut el trastorn obsessiu compulsiu —TOC—, que genera uns comportaments compulsius i repetitius que tenen la finalitat de rebaixar l’angoixa que provoca l’obsessió en qüestió. En part, i temporalment, aquestes compulsions poden apaivagar l’angoixa, però la persona queda atrapada per rituals que la fan entrar en un perjudicial i depriment cercle viciós.
Hi ha un munt i tot un món d’obsessions, amb els seus corresponents noms. Per exemple, quan una persona ordena i neteja repetidament el que ja està ordenat i net, s’anomena síndrome anancàstic. Quan un polític s’obsessiona amb el seu poder i els seus projectes, pot estar patint la síndrome d’Hubris. Si les preocupacions excessives s’enfoquen en seguir una alimentació sana, li diuen ortorèxia. Quan algú s’obsessiona amb el sons naturals que fa algú altre, com pot ser al mastegar o al respirar, fins i tot amb els badalls d’un veí, pot estar patint misofonia. Si la preocupació obsessiva és sobre la salut, hipocondria. L’acumulació excessiva d’objectes inútils, es diu síndrome d’acumulació obsessiva o hoarding…
La preocupació pel contagi de malalties, la contaminació, la salut, l’exercici físic, la seguretat personal, l’ordre i la neteja, el perfeccionisme, el pes i la forma del cos, l’alimentació, el sexe, l’amor, les relacions personals, la moda, les xarxes, els jocs, el col·leccionisme, els diners, el treball, les notícies, la religió, la política…, poden passar de ser quelcom natural, positiu i beneficiós si es gestiona de manera raonable, amb tolerància, mesura i equilibri, a convertir-se en un comportament ansiós obsessiu si es cau en un excés. En una obsessió que, en cap cas, s’hauria de minimitzar ni silenciar, sinó afrontar. I la bona noticia és que millorar-les és realment i pràcticament possible. Cal, però, actuar sobre la base emocional del problema i no només sobre el símptomes que es manifesten. En aquest sentit, la teràpia cognitiva-conductual —TCC—, principalment, alhora que altres estratègies psicològiques administrades de manera molt personalitzada poden ajudar de manera eficaç, així com algunes de les diverses i potents tècniques de relaxació existents. Viure sense obsessions és viure millor.
