Opal Lee, l’àvia del Juneteenth

Ramon Rado.  Periodista
49

Des d’aquest estiu, els Estats Units tenen un festiu més. A partir d’ara, cada 19 de juny serà festa federal a tot el país: el Juneteenth, un joc de paraules entre “June” (juny) i “Nineteenth” (dinovè) per recordar la fi de l’esclavitud.

Si el Juneteenth s’ha reconegut finalment com a festa és, en bona part, a Opal Lee, una dona afroamericana de 94 anys que ha dedicat mitja vida a fer conèixer aquesta data i a reivindicar-la com un dia en contra de la discriminació i la injustícia.

En plena onada de violència racial i amb les protestes de Black Lives Matter als carrers, la commemoració de la fi de l’esclavitud vol ser un pas per cicatritzar una ferida que encara sagna als Estats Units. El 19 de juny de 1865, el general Gordon Granger va arribar al port de Galveston i va anunciar la derrota de la Confederació.

El setembre de 1862, a mitja Guerra Civil americana, el president Abraham Lincoln havia signat l’abolició de l’esclavitud, que va entrar en vigor l’1 de gener de 1863. Els esclavistes de Texas, però, es van negar a acceptar-ho. No va ser fins dos anys i mig després que la llei entrés en vigor, aquell 19 de juny, que 250.000 esclaus de Texas van saber que eren persones lliures.

Opal Lee és hereva d’aquest pecat original dels Estats Units: la seva besàvia paterna va néixer esclava a Louisiana. De petita, a Texas, Lee celebrava cada any el 19 de juny amb festes que li semblaven com si fos Nadal. Va ser també un 19 de juny, quan ella tenia 12 anys, que una multitud d’homes blancs va cremar i destruir la casa de la seva família, en un barri de majoria blanca de Fort Worth, sense que la policia fes res per perseguir els culpables. Aleshores tenia 12 anys.

Acabada la universitat, Lee va treballar com a mestra a Fort Worth i, més tard, d’orientadora escolar. Quan es va jubilar, va implicar-se en la vida associativa, fent treballs comunitaris al seu poble. Ja fos fent de mestra o d’activista, Lee cada 19 de juny participava en l’organització d’activitats i festivals.

L’any 2016, Lee –convertida ja en “l’àvia del Juneteenth”- va començar a fer-se famosa més enllà de Texas. Perquè el Juneteenth fos tan conegut a tot el país com ja ho era entre la comunitat afroamericana de Texas, va decidir recórrer a peu els més de 2.200 quilòmetres que hi ha des de casa seva fins a una altra casa, la Casa Blanca.

A mesura que es gastava la sola de les vambes i s’afegia gent a la marxa, els amics van començar a preocupar-se per l’estat de salut d’aquella dona de 89 anys amb la missió de difondre la celebració del final de l’esclavitud. Finalment, no va recórrer la distància sencera, però a cada etapa feia dues milles i mitja a peu, en honor als dos anys i mig que els afroamericans de Galveston van continuar esclavitzats sense saber que eren lliures.

Després que el Congrés dels Estats Units aprovés per àmplia majoria la creació del primer festiu federal des de 1983, el president dels Estats Units, Joe Biden, va signar la llei del Juneteenth el 17 de juny a la Casa Blanca. Just després de firmar un document històric, Biden va donar el primer bolígraf que havia fet servir a una senyora gran que hi havia a la seva dreta, a qui va definir com “una dona increïble”. Era Opal Lee.

Més continguts a valors.org

COMPARTIR