Per què necessitem filosofia i valors ètics a les aules de secundària?

Àlex Agustí Polis.  Professor de Filosofia i anglès
111

El passat 24 de gener vam celebrar la notícia del guardó atorgat pel Govern català a Judith Butler, el 33è Premi Internacional Catalunya. L’activista Butler, una personalitat molt rellevant de l’acadèmia i del camp de la filosofia, va rebre el premi per la seva revolucionària contribució a la teoria de gènere, les aportacions al feminisme i la defensa dels drets de les persones LGTBI+.

El reconeixement a Butler, persona-no binària, mostra una clara vocació i interès per part del Govern pel foment de valors fonamentals entre la ciutadania, com són el respecte, la llibertat o la igualtat d’oportunitats. Actitud que manté l’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació, presentat als equips directius de centres fa tres dies després de la cerimònia i homenatge a l’activista LGTBI+.

Aquest interès del Govern també s’ha fet palès en el preàmbul de proposta de llei esmentada en què hi figuren —per descriure la societat que voldríem i, per tant, també l’educació que cal fomentar— els següents adjectius: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure». El que no hi figura és la filosofia. Fet que implica que desapareix de l’ESO. Tampoc en surten ben parats els Valors ètics, fins ara presents a tots quatre cursos de la secundària obligatòria, que només seran presents en un curs, a partir de setembre.

No deixa de sorprendre’ns que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de la proposta esmentada. Perquè la filosofia és un saber i una actitud que és crítica amb les fal·làcies, cerca la llibertat de l’individu, continua preguntant-se per la justícia i l’equitat i, finalment, fomenta l’esperit de la democràcia. És completament incoherent defensar valors —com la justícia o l’equitat— i conceptes filosòfics —com la llibertat o la democràcia— en el preàmbul de la proposta de decret i alhora eliminar la Filosofia a l’ESO i també disminuir els Valors ètics de quatre cursos a un sol curs.

Les persones observadores ja han vist que no he afegit res sobre el feminisme. No ho he fet per poder-li dedicar l’espai que aquesta qüestió necessita. Si bé és cert que la Història de la filosofia és una Història d’hòmens blancs europeus o de la Common Wealth, no és menys cert que la filosofia també es troba present en l’obra de moltes dones. Penso en Hipàcia i Hipàrquia a l’antiga Grècia. O en Flora Tristan, Mary Wollstonecraft i Harriet Taylor. Per les quals la filosofia va ser una eina per obrir-se pas en un món que les tractava com si tinguessin, encara, minoria d’edat.

M’agradaria concloure amb una idea brillant d’una de les pensadores més influents de la filosofia catalana contemporània, Marina Garcés, que en el seu llibre Filosofía inacabada (2015) planteja que «La filosofia no és útil ni inútil. És necessària».

Més continguts a valors.org

COMPARTIR