Pèrdua d’audició relacionada amb l’edat

Xavier Oliver.  Audioprotesista del Centre Oficial Widex Oliver Mataró
355

A mesura que ens fem grans les cèl·lules ciliades de l’oïda interna comencen a morir, la funció d’aquestes cèl·lules és la de transformar la vibració sonora en estímul nerviós perquè el nostre cervell percebi el so amb tots els seus matisos i intensitats. Tots nosaltres comencem a perdre el sentit de l’oïda cap als 30 o 40 anys. Un de cada cinc adults i més de la meitat de les persones de més de 80 anys pateixen pèrdues d’audició.

La pèrdua d’audició associada a l’edat es coneix amb el nom de Presbiacúsia. Per a la majoria de les persones amb Presbiacúsia, els sons d’alta freqüència són els que desapareixen en primer lloc. La parla conté sons d’alta freqüència, de manera que els primers símptomes de la Presbiacúsia poden ser la dificultat per entendre el que se’ns diu. Els sons de la parla que contenen les freqüències més altes son les consonants com “s,t,q,f,z”, aquest fet és el que provoca la confusió entre paraules, i fan que l’hipoacúsic pugui entendre una cosa enlloc d’una altra, ja que només sent els fonemes greus i els fonemes aguts els ha “d’endevinar”.

L’hipoacúsic, normalment no percep que està perdent audició, al ser un procés lent i progressiu ell creu que la seva audició és normal i que els demés hi senten igual que ell, per a ell, els demés parlen fluix i és per això que no els entén. És per això que la majoria de les vegades van a l’audioprotesista empesos pels seus familiars, que són els primers en detectar aquesta pèrdua, ja que ells sí que se n’adonen de què hi ha molts sons que el seu familiar no sent.

Tant si sospita que pot tenir una pèrdua auditiva com si creu que té una oïda perfectament sana, és aconsellable revisar-se l’audició per un professional, com a mínim cada dos anys. Les relacions amb els demés i la seva qualitat de vida milloraran notablement.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí