Et molesten fàcilment els sorolls forts o els llums intensos? Et cansen els ambients amb molta gent? T’ho agafes tot molt a pit i t’afecta profundament el que diuen o senten els altres? Sovint et desborden les emocions —teves o dels altres—?
Potser formes part del 15-20% de la població que té un sistema nerviós més fi, més perceptiu i més intens. Persones que, en general, solen ser més profundes, empàtiques, creatives…Potser ets una PAS!
El concepte de Persona Altament Sensible (PAS) no és cap etiqueta, ni cap trastorn. És un tret de la personalitat estudiat científicament des dels anys noranta, especialment per la psicòloga nord-americana Elaine Aron. Tot i que encara no està oficialitzat als manuals de diagnòstic —fonamentalment perquè no és una malaltia—, cada cop hi ha més estudis, professionals i persones que el reconeixen i l’integren com una clau fonamental per entendre’s millor.
Les PAS tenen una gran capacitat per captar detalls subtils del seu entorn: els afecta profundament l’estètica, la natura, les emocions, les paraules i fins i tot l’estat d’ànim d’altres persones. Però aquesta gran sensibilitat també té un preu: tendència a la saturació, l’estrès, l’ansietat, la sobreestimulació i un sentiment d’incomprensió que sovint ve de lluny —és un tret innat—.
Moltes PAS recorden haver estat infants tímids, exigents amb ells mateixos, profunds, creatius, somiadors… però també etiquetats com a “massa sensibles” o “massa intensos”. I a l’edat adulta, es troben sovint lluitant entre el voler encaixar i el voler ser fidels a la seva essència. Això pot provocar una gran confusió: Per què em sento diferent? Per què m’afecten coses que als altres semblen no importar-los?
Quan una persona descobreix que és PAS, sovint experimenta un gran alleujament: posar nom a allò que ha sentit tota la vida, entendre els perquès, donar-se permís per ser com és. Però descobrir-ho només és el primer pas. Després cal aprendre a cuidar-se, a posar límits, a fer de la sensibilitat una fortalesa, un gaudi, i no una font de patiment.
No totes les persones altament sensibles són iguals. Algunes són més extravertides, d’altres més introvertides. Algunes són molt creatives, d’altres més analítiques. Però totes comparteixen una característica essencial: viuen les coses amb una profunditat emocional i cognitiva que les fa úniques.
Si et reconeixes, potser ha arribat el moment de mirar-te amb uns altres ulls. L’alta sensibilitat no és una feblesa, és una manera d’estar al món. Comprendre-la pot canviar radicalment la relació que es té amb un mateix i amb els altres.
I en aquest camí de descobriment, l’acompanyament adequat pot marcar una gran diferència.
