Fa mesos que la Marta es lleva cansada, amb un nus a l’estómac i una pressió al pit que no desapareix. Li han fet proves mèdiques, tot surt bé, però ella no se sent bé. El seu metge li diu que “potser són nervis”, i li recepta ansiolítics. Però en el fons, la Marta sent que el seu cos li està dient alguna cosa més profunda. L’està avisant.
Com ella, moltes persones conviuen amb dolors, molèsties o alteracions físiques sense causa mèdica aparent. És més comú del que sembla. Sovint es tracta de trastorns psicosomàtics, una expressió física molt real del que la ment i les emocions estan vivint en silenci.
Els trastorns psicosomàtics no són imaginaris ni inventats. Són reaccions físiques reals que tenen origen en una sobrecàrrega emocional sostinguda, sovint amb ansietat crònica i estrès, i que poden expressar corporalment conflictes interns, autoexigència, emocions retingudes, vivències traumàtiques no resoltes, dols no elaborats o una vida viscuda desconnectada del propi sentir… El cos acaba parlant allò que no s’ha pogut expressar amb paraules.
Com saber si pots estar vivint un malestar psicosomàtic?Hi ha senyals d’alerta molt freqüents:
- Dolors persistents sense explicació mèdica clara (cap, esquena, panxa, mandíbula…).
- Fatiga crònica o insomni tot i estar esgotat.
- Palpitacions, ofec, sensació de nus a la gola o al pit.
- Canvis digestius o dermatològics recurrents.
- Tensions musculars o tremolors sense causa neurològica.
- Sensació general de malestar físic sense saber per què.
- Historial mèdic de “tot surt bé” però tu no et sents bé.
Moltes d’aquestes persones tenen en comú una alta sensibilitat, una gran capacitat de contenció emocional i l’hàbit de prioritzar els altres abans que a si mateixes. Això sostingut en el temps acaba generant un bloqueig emocional que el cos intenta expressar amb el símptoma.
El que no ajuda… i el que sí
- No ajuda: viure excessivament medicalitzats, buscar explicacions físiques a tota costa, pensar que “ja se’m passarà” o ignorar el que sents.
- Sí que ajuda: parar, escoltar-te, i buscar un acompanyament terapèutic que entengui aquesta relació cos-ment.
Com a psicòleg especialitzat en persones altament sensibles i en abordatge psicosomàtic, he acompanyat molts casos com el de la Marta. Quan entenem què diu el cos, el que l’ànima calla, recuperem salut i sentit de vida. La millora arriba.
Si t’hi has reconegut, potser és el moment d’aturar-te i escoltar el teu cos amb una mirada nova. De sanar des de l’arrel del problema. Hi ha alternativa. Hi ha camí per recórrer. Hi ha vida.
