Justícia de la UE va emetre una sentència on s’establia que alguns aspectes de la llei hipotecària espanyola no són compatibles amb la directiva europea de protecció dels consumidors, de l’any 1993. Aquesta directiva recollia que els Estats membres “han de vetllar per a què no s’incloguin clàusules abusives als contractes”. En vint anys, cap govern estatal ho ha fet. Intolerable i injust. Tot té el seu origen en unes qüestions prejudicials que en seu dia va presentar un jutge de Barcelona, arrel d’una denúncia presentada per Mohamed Aziz, que havia estat desnonat de casa seva. Gràcies a la lluita d’aquest ciutadà, amb l’ajut del seu advocat, ha arribat finalment aquesta sentència.
Amb aquesta sentència, els jutges podran suspendre l’execució i fins i tot impedir un desnonament. També podran establir si les condicions dels contractes són abusives (interessos de demora, etc.), i no cal ser un expert en finances per veure que ho són. No ho oblidem: estem davant d’un dels drames més injustos i indignants que pateix la nostra societat, amb uns 250.000 desnonaments a Espanya entre 2008 i 2012. Una barbaritat. I a un l’indigna que aquesta victòria ciutadana hagi arribat per una sentència europea, i que no hagi estat gràcies a una decisió política dels nostres governants. Ara, la llei hipotecària espanyola (un decret del 1946) s’haurà de modificar. Per fi.
El paper de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és fonamental en la lluita contra aquesta injustícia que pateixen milers de persones, que veuen com han d’abandonar casa seva i quedar-se al carrer. Recentment, la PAH va presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per demanar la dació en pagament retroactiva, avalada per gairebé un milió i mig de signatures. El govern el PP, però, ja ha dit que alguns punts no podran ser assumits: dació en pagament, paralització dels desnonaments i creació d’una bossa d’habitatges per a lloguer social. Si al final el govern no assumeix aquestes demandes, quedarà retratat, i la lluita seguirà al carrer.
Des d’aquí, el meu reconeixement a totes aquelles persones que lluiten dia a dia contra aquesta injustícia dels desnonaments, i en especial a la tasca de la PAH. I el meu absolut rebuig a aquells partits que una vegada rere l’altra, des de fa anys, han votat al Congrés dels Diputats en contra de propostes que presentaven grups minoritaris per acabar amb aquest drama social. Aquests partits tenen la culpa del que està passant. Recentment, el referent de la PAH de Mataró, Sebastián Tenés, va estar a punt de ser escollit “Mataroní de l’any”. Jo el vaig votar, perquè sabia que no estava votant només la persona, sinó tot un col·lectiu que es mereix tots els èxits del món.
