Aquest mes ens desplaçarem a una ermita situada a cavall entre Teià i Premià de Dalt, nosaltres l’atacarem des de Teià. Mentre pugem, anem trobant un seguit de fonts i llocs agradables a on parar per a contemplar la vista o fer alguna fotografia.
Comencem la ruta a Teià, pugem per la Riera i travessem tot el centre, seguim fins al final de l’asfaltat i agafem el camí de la dreta que és de sorra i on comença el camí del petit recorregut SL-C 111.
Seguim les fites de color verd amb les indicacions de color blanc i verd festuc i el primer que trobem és la Font del Senglar, en un paratge on podem fer un pícnic, molt ben cuidat amb una taula llarga de fusta. La reconeixereu de seguida perquè el broc de la font representa un senglar .
Continuem fins que un indicador ens diu que hem de deixar el camí principal. En aquest punt a mà dreta ens queda el SAGRAT COR, mirador del poble de Teià amb fantàstiques vistes sobre tota la vall que arribant fins a Barcelona, Montjuïc, etc. Aquesta imatge de marbre a semblança del Crist de Corcovado de Rio de Janeiro va ser construïda el 1956 per una disputa entre la propietària del terreny i el rector del poble.
Molt a prop arribem a la Font de les Perdius, amb un espai molt cuidat i amb bancs que han preparat els membres del ADF de Teià, mirador esplèndid de Teià amb el mar de teló de fons.
A pocs metres trobem el Refugi de la Ferreria del Vedat, que era una ferreria de la antiga pedrera que es troba a la part posterior del turó on estem. També els pagesos de Teià pujaven aquí per a reparar les seves eines amb les que treballaven la terra.
Arribem a l’Ermita de Sant Mateu, punt culminant de la nostra sortida, lloc de descans i gran estima dels veïns de la contrada. Aquesta ermita petita i coquetona ja està documentada l’any 993 i va ser restaurada al segle XVI.
Té dues particularitats ben curioses: un campanar d’espadanya que està situat transversalment a la façana, cosa que el converteix en un fet gairebé únic; i l’altra és que la nau és extremadament curta en relació a l’absis amb el que compta. Aquest detall fa pensar que quan l’any 1498 estava en estat ruïnós, es va decidir escurçar la llargada de la nau central.
El dia de Sant Mateu, els veïns dels pobles del voltant hi celebren un aplec.
Per arribar al final del nostre recorregut, anem a la Font de Sant Mateu, on amb la humitat del lloc, s’hi han anat instal·lant grans arbres d’ombres generoses. La font està vestida de unes rajoles de ceràmica que fan al·lusió al Sant. Aquí no podeu deixar perdre l’ocasió d’omplir la cantimplora d’aigua ben fresca. En direcció Nord, podem observar el Turó d’en Roure i ja més lluny, el turó de Céllecs amb 534 metres; el punt més alt de la Serralada Litoral. La tornada la farem pel mateix camí que hem vingut i podrem disfrutar per segona vegada dels llocs visitats.
