Pràcticament durant bona part del mes de juliol, la sala d’exposicions del Col·legi d’aparelladors, conjuntament amb el Centre d’Art Ca l’Arenes de Mataró, dins el cicle “Mar de Fons”, varen exhibir bona part de la singular i heterodoxa obra de Tano Pisano.
Nascut a Itàlia, de mare grega i resident a Girona, Pisano exhala “mediterranisme” per tots els porus de la seva pell. És dibuixant, pintor i escultor, conreant dins de les dues primeres àrees, l’aquarel·la i l’oli, en base una cridanera i visual sèrie de bodegons, dedicats a la senzillesa, però exquisidesa de la gastronomia mediterrània, pel que fa a les aiguades; a uns interessants i geomètrics paisatges gironins, en referència als olis.
Si bé resideix a la Costa Brava, no pot evitar ser urbanita i plasmar en la seva obra la seva particular visió d’edificis i altres construccions, amb predomini de grisos, verds i blaus. Edificis curiosos, sempre quadrats i rectangulars, realitzats amb formes predefinides, però amb imaginatius acabats.
Pisano és romàntic i apassionat. Gran amic de la gastronomia, rendeix culte pictòric als excel·lents verats i les saboroses sardines, idolatra les gambes, escamarlans i llagostins i honora musclos i mol·luscs de diversa índole, sense oblidar la seva advocació pel tradicional “pa amb tomàquet” català. Tot plegat, amb excel·lent tècnica en el dibuix, traç enèrgic i decidit i joc cromàtic vibrant, donant lloc a un lirisme pictòric-gastronòmic, totalment al marge de les habituals natures mortes, ja que amb l’expressió “pisana”, reneixen del paper o la tela per esdevenir apetitosos menjars visuals.
Pel que fa a la seva obra escultòrica o com a ceramista, Pisano és lleuger, dúctil colorista, cridaner, amb algunes reminiscències a la ceràmica tradicional catalana de corbata, però “a la pisano”, és a dir, utilitzant principalment el blanc com a fons, i traçant línies, de vegades rectes, de vegades sinuoses, formant paisatges i figures. Resulta molt atractiva la seva figura “Peix”, realitzada en gres, llautó i ferro.
Es pot dir com a conclusió, que la seva aportació artística oscil·la entre formulacions figuratives i geomètriques, unificant les dues vessants en una invariable preeminència dels elements plàstics i formals. La seva manera de conduir l’aquarel·la, posseeix una fluïdesa i llibertat de dicció, pròpia dels especialistes en aquest procediment. La seva gamma cromàtica també posseeix una enorme versatilitat i el seu domini de la tècnica és perceptible.
