Un estiu diferent

Ramon Domingo.  Psicòleg
425

Quina llàstima aquest estiu! No per l’estiu, no en té la culpa; és una estació més. Aquest però, potser l’enfoquem amb una sensació de llàstima: no fa llàstima el que moltes vegades veiem i sentim en relació a la situació político-social o les accions personals de molts coneguts nostres?

Diem: em fa llàstima! quina llàstima!, davant del que valorem com a desgràcia d’algun altre o de la pròpia situació. Es una sensació propera a la indignació, i que a vegades la segueix: quan observem com persones que tenen responsabilitats públiques i no les administren adequadament, buscant solament el seu propi interès en detriment dels demés, trastocant completament la feina que els hi hem encarregat, creiem que són indignes i ens hi enfadem de mil maneres: ja sigui insultant-los, denunciant-los, no votant-los…

Però en el fons, la sensació penosa, potser contrària, és la de la llàstima: ens fan llàstima, pena, per la seva indignitat com a persones humanes insensibles, i sobretot per la sensació que no poden millorar.

Diem: Quina llàstima! Pel gol que ens han fet o el que no hem sabut fer nosaltres.  I quina llàstima! Si no ens ha tocat la grossa de Nadal o la Primitiva. En totes elles hi ha una acció que ha fet algú que no ha sortit com esperàvem.

És clar que no és el mateix grau de llàstima en totes les situacions, però sempre hi ha l’anàlisi que ens permet esbrinar la nostra llàstima: no hem encertat la primitiva perquè no depèn directament de nosaltres, però quan algú en qui confiàvem ens ha trencat aquesta confiança, en el fons, pensem que ens fa llàstima.

I de rebot, quan ens equivoquem, quan veiem que agredim, que “no hi ha dret” al que ens fan o fan d’altres, també sentim llàstima per nosaltres, ens fem una mica de llàstima per no haver sabut triar, aconsellar, controlar la situació. I en general, procurem no fer llàstima i ens fa vergonya fer-ne.

Aquestes dates de vacances propícies a pensar d’una banda, i a deixar de pensar per una altra, també ens han de servir per reconèixer aquelles activitats que ens fan sentir participatius, que ens permeten separar el que és responsable, divertit, compartit i alegre, d’aquelles situacions llastimoses que no hem provocat però que ens afecten ja sigui personalment, en clau social o política.

Aquest estiu serà diferent i, tot i que tindrem notícies potser llastimoses a nivell social, potser a nivell personal ens caldrà refer una vegada més la nostra fermesa i separar les situacions llastimoses de les que podem afrontar amb la nostra actitud responsable, tant davant dels fills, com de la família, com de la societat, conseqüents amb tot el que pugui evitar que ens faci llàstima.

Ah!, i les festes majors, les trobades, els moments de silenci, la participació social i un cert “esbojarrament” ens ajudaran a compensar aquest sentiment de llàstima.

I com diuen al matí a cat. Ràdio: Passi el que passi, procurarem que aquest sigui un bon estiu !

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí