No sempre es té l’oportunitat d’entrevistar un tractant d’esclaus de principis del XIX: l’emoció ens embarga. Parlem amb Joan B. S., que fa la tradicional ruta Barcelona – costa d’Àfrica – Cuba.
Diferents veus abolicionistes han criticat les aterridores condicions en què viatgen els esclaus en els seus vaixells. De fet, un nombre significatiu d’ells moren en el trajecte. Què hi teniu a dir?
Mireu, nosaltres som els primers interessats en garantir el benestar dels nostres esclaus, penseu que cada individu mort és una important pèrdua econòmica. Aquests abolicionistes parlen des dels seus aristocràtics palaus anglesos sense haver vist mai un dels nostres vaixells. Que quedi clar: les deficiències que han aflorat són casos puntuals que ja s’han corregit, els capatassos que no atenien correctament la mercaderia han estat castigats.
Entenc. Però no trobeu que és poc ètic segrestar famílies senceres per vendre-les per separat i explotar-les fins a la mort?
En absolut. El comerç d’esclaus és perfectament legal i els tractants complim estrictament amb la legislació aplicable. Nosaltres no som culpables de què la població europea exigeixi cada cop més sucre, tabac i cacau: les plantacions necessiten mà d’obra barata. Hem d’admetre, més enllà d’extremismes interessats, que l’esclavisme és la base de l’economia cubana, i per tant de la catalana: sense la fortuna dels indianos el nostre país mai podrà industrialitzar-se i satisfer les necessitats de la població més humil. L’esclavisme és necessari i perfectament natural: des del neolític que hi ha esclaus!
Sí, això és veritat… Però què em diria si li explico que al segle XXI l’esclavitud humana estarà formalment prohibida i diversos col·lectius treballaran per abolir una esclavitud igualment esfereïdora: la dels animals?
Em mira, incrèdul i perplex. És un home intel·ligent, però hi ha coses per a les que encara no està preparat.
