Elogiada per la crítica i guanyadora de l’Os d’Or, Alcarràs és un èxit del cinema en català que treu momentàniament de l’oblit la inacceptable precarietat amb què el mon rural ha de fer front a la transformació del seu estil de vida, font d’angoixa i impotència. La pel·lícula narra les conseqüències íntimes de l’abús que pateix una família pagesa quan el terratinent incompleix els acords verbals dels seus ascendents i decideix destinar les terres que conreaven per a instal·lar-hi plaques solars.
Tot i que la història està centrada en els membres familiars, el film esbossa tota la cadena d’opressions que comença amb el terratinent i va baixant cap als estrats inferiors de la comunitat. Perquè per sota de la família pagesa existeix la salvatge explotació dels treballadors africans que han de malviure pidolant feines extenuants amb sous de misèria. I un esglaó més a baix trobem un personatge que el veiem sempre lligat amb una corda ben curta: la vaca Margarita, que sense llibertat de moviments i el seu sistema reproductiu totalment sotmès a la voluntat dels seus amos representa la brutalitat amb la que es tracta els animals de granja en el seu vessant més tradicional. Finalment, i en l’últim lloc degut a que ni tan sols se’ls hi atorga el dret de compartir l’espai comú, trobem els conills que són exterminats a trets d’escopeta.
Ara bé, la cinta perd l’oportunitat de mostrar uns personatges que es podrien situar a l’últim escalafó de tots i que, pel seu gran nombre i la brutalitat de les seves condicions d’explotació, mereixerien un lloc destacat a qualsevol història radicada a Alcarràs: els gairebé 240.000 porcs confinats en macro granges al municipi i que el converteixen en el segon poble amb més animals de granja d’Europa.
