Reencarnació

Laureano Miró.  somanimaanimal.org
303

Teòricament no t’hauries de recordar de res. Però jo me’n recordo. En arribar a la llum al final del túnel el funcionari que em va atendre em va explicar, entre avorrit i malcarat, que com animal amb consciència superior tenia dret a sol·licitar la meva reencarnació en qualsevol dels grups disponibles, a saber: mamífer, au, peix, rèptil, invertebrat, planta o alga. I que fes el favor de marcar ja la creueta al formulari, que hi havia cua.

Vejam, si marco la creueta de mamífer tinc un 60% de probabilitat de tornar a ser humana, però res em garanteix que neixi al Maresme i pugui tenir una vida obscenament opulenta: podria néixer a Bangladesh i passar-me la punyetera vida cosint les vambes del coi dels maresmencs… Esclar, potser no tinc la pèrfida sort de tornar a ser humana, però pràcticament hauria d’oblidar-me de ser un majestuós elefant o un alegre senglar: només el 4% dels mamífers viuen en estat salvatge: descomptant els humans, la resta són animals de granja. I ara entenc perquè en el formulari que m’ofereixen no hi ha l’opció d’anar directe a l’infern o passar una temporadeta al purgatori: seria una opció redundant.

I si demano ser un ocellet? Sempre he somiat amb volar lliure per sobre de boscos i ciutats. Doncs tampoc: el 70% dels ocells del planeta estan engabiats en granges avícoles. I doncs, sargantana? Peix globus? Caixo’n dena amb la decisió!

En fi, teòricament no hauria de poder reflexionar, però reflexiono. La meva vida actual tampoc està tan malament: estic sotmesa a la voluntat dels humans, això era molt difícil d’evitar, però noto l’escalf del sol al matí, les pessigolletes de les abelles quan furguen a les meves flors, l’alegria de la brisa al vespre i gaudeixo d’unes excel·lents vistes des del meu balcó.

COMPARTIR