Per als amants, com jo, de la Psicologia del Desenvolupament, que estudiem les diverses etapes que les persones passem durant la nostra vida (Cicle Vital) i com evolucionen les nostres cognicions, conductes i emocions al llarg de les diferents etapes, així com l’estudi de com les diferents generacions convergeixen entre sí -com és evident en el cas de les famílies-, ens apassiona veure com les persones fem front a diferents situacions (més o menys quotidianes) de la nostra vida.
Per a moltes persones que entren en l’etapa d’adultesa madura i que, en el seu moment, van decidir tenir fills, una d’aquestes etapes de canvi és, efectivament, quan els fills i filles marxen de casa, que és el que coneixem com a la síndrome del niu buit.
Si bé el naixement dels nostres fills i filles forma part d’una d’aquestes fites vitals, també ho és el moment en què es fan grans i decideixen marxar de casa els pares i mares. Doncs bé, aquest pares i mares que han estat durant anys al front de cuidar dels seus fills i filles, de cop, es veuen immersos en un gran canvi, la casa està “quasi” buida i això sol derivar en sentiments ambivalents que, a vegades, costen de gestionar.
Però, quins solen ser els símptomes de la síndrome del niu buit? En general, els podem definir com:
- Sentiments de buidor i falta de propòsit vital.
- Ambivalència davant de la situació.
- Si hi havia problemes de parella previs, aquests se solen agreujar.
Malgrat això, aquesta nova etapa també pot ser una font de creixement personal i enfocar-se com una nova etapa plena d’oportunitats que, col·loquialment s’anomena “segona joventut”, en la que podem explorar noves facetes i viure experiències que, fins ara no havíem viscut. Alguns exemples d’aquest plantejament serien:
- Enfocar-se en el creixement personal, autoestima i projecte vital individual.
- Realitzar activitats noves que sempre hem volgut fer o recuperar aficions que havíem deixat de fer, per exemple, per falta de temps.
- Forjar una nova dinàmica amb la parella, compartint més temps de qualitat a soles.
- Invertir en amistats actuals o bé fer-ne de noves.
- Aprofitar les oportunitats que cada etapa vital brinda, en aquest cas, podria ser, per exemple, més maduresa, autoconeixement en totes les esferes, poder adquisitiu, etc.
Tot i això, és important recalcar que, encara que els fills i filles hagin marxat de casa, això no vol dir que la relació s’hagi de deteriorar, sinó que pot crear un nou sistema familiar que ara es basa en una major independència física dels membres i en el que toca treballar per adaptar-se de manera natural i fructuosa cap a una nova dinàmica familiar, evitant així que aquest canvi derivi en problemes emocionals.
