Moltes persones es troben en relacions que saben que no els fan bé, però tot i així els costa molt sortir-ne.
No és que no ho vegin, de fet, sovint ho tenen molt clar. Han pensat molt la situació, n’han parlat, i hi ha una part d’elles que sap que aquella relació no és el que necessiten. Però, tot i això, hi ha alguna cosa dins seu que es queda.
I això genera molta confusió, perquè apareix la pregunta: “Per què no puc marxar si sé que no és per a mi?”
La resposta no té a veure amb debilitat, sinó amb alguna cosa més profunda: la història emocional i la manera com hem après a vincular-nos.
No és només la persona, és el que s’activa en tu
Quan parlem d’aferrament emocional o de relacions que no ens fan bé, sovint posem el focus en l’altra persona: en com ens tracta o en el que fa. Però hi ha una altra clau molt important: què desperta aquesta relació dins teu?
Hi ha persones que ens mouen molt més que altres. Generen una intensitat especial, una barreja d’il·lusió, incertesa o necessitat que costa d’entendre.
I moltes vegades no són les més disponibles ni les més sanes, però sí les que connecten amb alguna cosa molt profunda dels nostres vincles afectius.
I és aquí on comença l’enganxament.
Les ferides emocionals que s’activen
Quan en una relació apareixen emocions com la necessitat de ser escollit o escollida, la por a perdre o la inseguretat, sovint no estem vivint només el present.
S’estan activant ferides emocionals antigues. Ferides relacionades amb:
- Sentir-te suficient o no.
- Haver-te sentit vist/a o ignorat/a.
- Haver hagut d’esperar per rebre afecte.
- No haver tingut una seguretat emocional estable.
Per això, encara que racionalment sàpigues que aquella relació no et convé, emocionalment pot ser molt difícil deixar-la anar, perquè no és només la relació actual, és tot el que s’hi mou per dins.
Els patrons relacionals
Els patrons relacionals són maneres de vincular-nos que hem après molt aviat i que, sense adonar-nos-en, tendim a repetir.
A vegades repetim allò que ens és familiar:
- Si hi havia distància emocional, ens poden atraure persones poc disponibles.
- Si l’amor era condicionat, podem sentir que hem d’esforçar-nos per ser estimats.
Altres vegades busquem el contrari, però des de la mateixa ferida:
- Si hi va haver absència, podem buscar molta presència i acabar depenent.
- Si hi havia inseguretat, podem necessitar validació constant.
En tots dos casos, el patró continua actiu.
Per què costa tant deixar-ho?
Perquè deixar una relació així no és només deixar una persona. És deixar una expectativa, una esperança, una part de tu que volia que aquesta vegada fos diferent, i això remou molt.
Comprendre per començar a canviar
Entendre tot això no és per jutjar-te, sinó per mirar-te amb més consciència i més cura, perquè quan entens què s’activa en tu, deixes de lluitar contra tu mateix/a. I és aquí on, a poc a poc, les coses poden començar a canviar.
Per tancar
No t’enganxes perquè sí, t’enganxes perquè hi ha alguna cosa dins teu que vol ser vista, reconeguda i cuidada.
I si sents que això et ressona i vols entendre millor què et passa en les teves relacions, pots escriure’m i en parlem. No has de fer aquest procés sol/a.
