El dia 15 de maig de 2013 va entrar en vigor la darrera, que no última, reforma legislativa impulsada pel partit del govern, destinada a intentar solucionar un problema econòmic i social de tal magnitud, que precisa quelcom més que maquillatges a corre-cuita.
Vagi per endavant que, la Llei va destinada a pal·liar els efectes de la crisi sobre els col·lectius de prestataris hipotecaris de la seva vivenda habitual, que per circumstàncies sobrevingudes i no provocades no poden atendre el pagament de les quotes del préstec, havent d’acreditar-se i demostrar aquesta impossibilitat de pagament.
Les mesures afecten els següents aspectes:
– Suspensió dels llançaments, preveient una demora de dos anys per a les famílies que acreditin estar en els supòsits de risc fixats per la llei.
– Modificació de la Llei hipotecària, amb limitació del tipus d’interès de demora, prohibició de capitalització d’interessos i major independència de les empreses de taxació d’immobles.
– Modificació de la Llei processal civil, amb la introducció de la causa excepcional d’oposició a l’execució quan hi hagi clàusules abusives en el préstec, així com la rebaixa del deute en la prossecució de l’execució, si el deutor mostra predisposició al pagament.
– Ampliació de la protecció als avaladors del deutors i reforçament del Codi de Bones Pràctiques per a les entitats financeres, amb la regulació dels plans de reestructuració que els deutors poden proposar al banc i les possibilitats de quitança.
Tanmateix, la Llei millora a favor del deutor els percentatges mínims d’adjudicació de l’immoble a favor del banc, pel que el deute es veurà d’aquesta forma reduït.
En conclusió, la Llei pretén alleugerir el greu problema que pateixen els deutors que no paguen les seves hipoteques per causes no provocades per ells mateixos; això sí, a canvi de saturar encara més els jutjats civils amb infinitat d’escrits de nul·litat, suspensió i oposició a les execucions per existència de clàusules abusives, n’hi hagi o no.
