El terme mobbing va ser emprat per primera vegada per l’etòleg alemany Kornad Lorenz, per descriure la conducta d’ànims febles per defensar-se dels més forts (Raya, Herruzo i Pino, 2007). No obstant això, aquest terme és encunyat, avui dia, per referir-se a les conductes d’assetjament laboral que pateixen alguns treballadors als seus llocs de treball, va ser proposat pel psicòleg i psiquiatre alemany Heinz Leyman, que va dur a terme estudis psicològics d’assetjament a l’àmbit escolar (Bresó i Salanova, 2001).
Segons diversos estudis (per exemple Bresó i Salanova, 2001), es pot diferenciar entre mobbing actiu, que és el més comú i es tractaria de conductes “actives” com insultar, amenaçar, burlar-se, etc. I mobbing “passiu”, que es tractaria de conductes fustigadores indirectes com prohibir, ometre, ignorar, etc.
Conseqüències de patir assetjament laboral
Aparentment, sembla que l’assetjament laboral és una pràctica força estesa al món laboral, però quines són les conseqüències de patir assetjament laboral o mobbing?
La primera i més òbvia, així com contraproduent en molts casos, ja que el fustigador sol ser el propietari o director de l’empresa, és la pèrdua de benefici econòmic, ja que un treballador que pateix mobbing es torna un treballador poc productiu.
Tot seguit, les taxes d’absentisme laboral incrementen de manera desproporcionada, així com el rendiment esmentat, satisfacció laboral i dimissions voluntàries.
Però, quines són les conseqüències en la salut dels treballadors? La més evident i estudiada és els alts nivells d’estrès, ansietat i símptomes depressius que pateixen els treballadors, i aquest és un dels motius de consulta psicològica més elevada.
De manera que les conseqüències de patir assetjament laboral en la salut de les persones són devastadores i, si es cronifiquen, poden desembocar en trastorns psicològics que requereixen tractament i fins i tot pensaments o accions suïcides (Bresó i Salanova, 2001).
Les solucions
Tot i ser un fenomen biopsicosocial complex i de múltiples causes, algunes petites accions poden generar un gran impacte positiu quant a les conductes d’assetjament laboral, com són:
- Formació de desenvolupament de lideratge i intel·ligència emocional a les empreses.
- Conscienciació de la protecció de persones que reportin conductes no admeses a l’empresa.
- Mantenir una bona xarxa social de contactes i de suport.
Les conductes ètiques a l’empresa són responsabilitat de tots i totes i recorda el refrany popular “No facis als altres allò que no vulguis per a tu”.
