Caldes d’Estrac, 800 anys

Alexis Serrano.  Director Arxiu Comarcal del Maresme
339

El proppassat mes de desembre s’iniciaren els actes dels 800 anys de la primera separació del terme de Caldes (almenys d’una petita part d’aquest) respecte al domini del senyoriu del castell de Mata del qual fins aleshores hi estava subjecte. Fins al mes de desembre d’enguany l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal del Maresme, desenvoluparan tot un seguit d’activitats històriques i culturals per donar a conèixer l’efemèride.

Contextualitzem una mica la data d’aquella efemèride. El 9 de juliol de 1219, Guilleuma de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, propietaris del castell de Mata, donaren al banquer i home de negocis Pere Grony una porció de terra a l’entorn de la font d’aigua calenta de Caldes en qualitat de lliure alou, es tracta poc o molt de l’indret que els caldencs coneixen com “Dalt de Caldes” i que en la documentació de l’època surt mencionada com la “Quadra” de Caldes. Grony, com semblantment havia fet en altres indrets, hi fundà un petit hospital. Aquell hospital de pobres i peregrins amb el temps disposà d’una petita esglesiola que donava aixopluc i assistència pastoral als convalescents. Fou l’origen de l’actual parròquia de Caldes d’Estrac. Ja fos per l’aura de santedat dels germans donats que administraven les aigües, ja fos per les propietats mineromedicinals d’aquestes, aquell balneari embrionari anà guanyant fama i prestigi.

El bon nom de les aigües de Caldes d’Estrac arribà a la cort barcelonina i tant Jaume II com Alfons III el Benigne hi sojornaren en algunes ocasions amb les seves respectives esposes. El primer d’aquests hi feu construir una casa que en endavant es conegué com “Casa del Rei” i que anys a venir esdevingué un edifici públic on els caldencs hi desenvolupaven diverses activitats. La reina Maria de Lusignan, més coneguda com Maria de Xipre per ser d’aquesta illa la princesa, també gaudí de les aigües caldenques i quan la malaltia l’impedí desplaçar-se de la ciutat comtal a Caldes d’Estrac, manà que periòdicament li foren dutes al palau reial de Barcelona unes botes amb aigua de la font d’Estrac. Al palau reial s’hi feren obres per dotar-lo d’un bany on les aigües de Caldes tractaven la malaltia de sa Majestat la reina.

Aquests són els orígens més reculats d’allò que avui anomenaríem turisme balneari. Al segle XIX, aquest fenomen esclatà gràcies a l’impacte de les tesis higienistes i modificà per sempre més la fesomia del municipi que té, des de 1219, el terme municipal més petit de tota la península ibèrica.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí