Com s’anirà repetint arreu, les primeres notícies del catalanisme les trobem vinculades a personalitats del poble que, amb els anys, aglutinaran al seu entorn nuclis catalanistes i impulsaran el moviment fins a convertir-lo en polític i modern al tombant del segle XX. A Masnou, la figura capdavantera serà Antoni Sunyol i Pla (1859-1918), un pilot i comerciant que es distingí pel seu activisme catalanista. Va col·laborar en publicacions com La Renaixensa, La Costa de Llevant o El Poble Català, i el 1880 s’havia adherit al Primer Congrés Catalanista. Fou el principal promotor i president el Centre Català de Masnou fundat el 1887 com a sucursal del de Barcelona.
Les grans accions mobilitzadores del catalanisme tingueren al Masnou una embranzida destacada. El Missatge a Irlanda (1886), per exemple, comptà amb l’adhesió de vint-i-tres masnovins. El Centre Català del Masnou s’arrenglerà amb la Lliga de Catalunya i Antoni Sunyol n’ocupà la presidència (1887). El Centre s’adherí al Missatge a la Reina que fou signat per vint-i-cinc vilatans. Però el Centre es dissolgué poc després.
Antoni Sunyol va tenir un paper destacat en el moviment catalanista formant part activa en nombroses associacions i iniciatives com el Foment Catalanista (1891) o presidint l’Associació de Propaganda Catalanista l’any següent. Esdevingué un dels líders de la Unió Catalanista a la qual es vinculà de ben aviat. Presidí la Junta Permanent el 1897 i fou delegat pel Masnou a l’Assemblea de Manresa on intervingué destacadament. En traslladar la residència a Barcelona hi centrà la seva activitat. Fou delegat i membre d’algunes de les comissions ponents en les assemblees de Reus, Balaguer, Olot, Girona, que presidí, Terrassa i Barcelona. El 1897 signà el Missatge al Rei dels Hel·lens i al tombar el segle, davant la crisi de la Unió, que donaria pas a la creació de la Lliga Regionalista, s’hi mantingué fidel malgrat donar suport als partidaris de la intervenció electoral intentant establir un pont entre les dues tendències.
