El Veler Forquilla, la família maresmenca que s’embarca a fer la volta al món

Text: Gemma Ponce  // Foto: Cedides
791

Ells són la Carmen, l’Uri i el Leo. Una família que s’ha proposat viure intensament l’aventura de fer la volta al món a bord del veler “Forquilla”. Una ruta que els portarà de Sant Andreu de Llavaneres fins a les Illes Balears, creuar la costa espanyola i portuguesa i arribar fins a l’Àfrica, des d’on travessaran l’oceà Atlàntic per arribar al Carib, visitar Sud-amèrica en furgoneta, travessar l’Oceà Pacífic fins a Austràlia, l’Índic i retornar a casa. Un viatge de vida que faran amb el petit Leo, de dos anys, a bord i que es podrà seguir a través del seu perfil d’Instagram @velero_forquilla. “És un moviment per demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses, de viure”, explica la Carmen i viuran intensament a partir del 27 d’abril, quan travessin la bocana del Port Balís. Ara que la data s’acosta en el calendari, conviden a tothom a acomiadar-los el mateix dissabte 27 d’abril a partir de les 16 h al Port Balís i coneixem a la Carmen perquè ens expliqui què els impulsa a embarcar-se en un viatge inusual.

La volta al món és una idea, per a molts, desbaratada. Com us va començar a passar pel cap?

Quan vaig conèixer a l’Uri, la meva parella, ell tenia la idea al cap. Era un somni, com molta gent que el pot tenir, però amb la meva proactivitat vam fer bon equip. Els dos fa molt de temps que viatgem i ens agradava molt el mar, cadascú per diferents motius: l’Uri havia fet una mica de vela i se n’havia enamorat. Per mi, el meu pare de tota la vida havia tingut una barca, som gallecs i havia estat molt a la mar, però no havia fet vela. Amb la idea al cap, vam començar a madurar-la, vam provar d’anar en veler junts i va aparèixer el veler somiat durant el confinament. Vam anar a Sicília a buscar-lo, el vam portar i va començar l’aventura del Forquilla. Fa 4 anys que estem en preparació i vam tenir un fill, el Leo, quan ens vam veure vivint aquesta vida. I aquí estem, a punt de deixar anar les amarres, per fi.

Com us heu preparat?

Vam començar avançant en les titulacions nàutiques. Després vam haver de conèixer el veler de punta a punta. Hi vam anar a viure, el vam reformar, al principi de diners de la nostra butxaca, però, quan vam començar a penjar contingut a xarxes socials, els patrocinadors ens ho han facilitat molt. Ara és molt més segur i té un equipament que no podríem haver ni imaginat. També ens vam informar molt sobre mecànica, ens hem posat en forma, hem après primers auxilis, formació teòrica i pràctica de supervivència… amb el tema de les guàrdies, el Leo ens ha entrenat a no dormir gaire i es torna més senzill.

Heu fet moltes preparacions tècniques, però, i mentals?

La preparació mental ha vingut més per les crítiques que hem rebut a xarxes socials. La majoria dels comentaris són bons, però les crítiques són el que més marquen. Les persones que ens critiquen, el seu argument és que hauríem de ser a una casa vivint tradicionalment, portant el nen a la llar d’infants. Al final, això ens portaria a buscar activitats per incentivar al nen tota l’estona, treballar moltes hores al dia i quedar exhausts, no poder-li prestar atenció. No dic que la vida tradicional no sigui per a molta gent, però, per nosaltres no ho és. Quan tothom ens diu que estem bojos fent aquest projecte ens venen més ganes de fer-lo. Vull dir-li al meu fill que en el món hi ha perills, però, mentre siguem aquí, s’ha de viure. Per por no ens podem quedar a casa.

Teniu por?

Sí que ens fa por. Més que por, respecte. Quan tens un fill les pors s’accentuen, però hi ha una feina personal perquè això no et paralitzi i em sembla una lliçó molt important per a ell. Hi ha una frase que m’agrada i que diu “i si tinc por? Fes-ho amb por”. Demostra que, al final, la por és absurda.

Comentaves que les crítiques us han arribat, sobretot, per fer la volta al món amb un nen de dos anys a bord.

Quan el Leo tenia 9 dies va començar a navegar. Així com els nens tenen assumit que no poden travessar el carrer sense mirar perquè venen cotxes, ell sap quan ha de pujar al veler, quan s’ha de quedar quiet, anar a proa o posar-se l’armilla salvavides. Fins a un punt que també sap que si tira una joguina a mar, no la recupera i està malament perquè contamina. També hem adaptat el vaixell, amb una xarxa al voltant, un arnès i tenim una línia de vida. A la seva cabina té una barrera protegida per coixins, tot està estibat. Els vaixells estan pensats perquè, si navegues i caus, no et clavis res. Quan el Leo començava a gatejar mai va xocar amb res que li fes mal. Els velers no estan pensats per a nens, això és cert, però continuen sent una superfície molt segura.

Hi ha una feina personal perquè la por no et paralitzi i em sembla una lliçó molt important per al meu fill. Hi ha una frase que m’agrada i que diu “i si tinc por? Fes-ho amb por”. Demostra que, al final, la por és absurda.

Durant el temps que sigueu fora, com us mantindreu?

Alguns mesos tornarem. Treballem en el sector del cinema i farem alguns projectes. Dependrà dels estalvis familiars, però anirem tornant perquè també volem que el Leo vegi als avis. També haurem de veure com ho farem per la seva educació. De moment, li queden 4 anys perquè hagi d’estar escolaritzat obligatòriament. És un nen molt intel·ligent i avançat per la seva edat i per a després estem estudiant alternatives, però encara tenim marge per decidir què fer.

És un estil de vida que ronda pel cap a molts, però no tots s’atrevirien. Quin consell donaríeu?

Jo veia molts vídeos de gent que ho feia. L’única diferència entre la gent que somia i nosaltres és que nosaltres ho estem fent. Ells només han de decidir com fer-ho. No tenim res especial, sinó que un dia vam voler focalitzar tota l’energia en això. . Encara no hem començat el viatge, però ja es materialitza un somni que fa molts anys semblava impossible. S’ha de fer i ja està, la vida passa. Has de viure el present i, evidentment, pensar en el futur. No ho deixarem tot a l’atzar, tenim un fill, no som uns bojos. Veig molta gent amargada que no gaudeix de la vida i en realitat només alberguen inseguretats.

Penjant el contingut a les xarxes socials, voleu ser un referent?

Vam veure una manera d’ensenyar al món un altre estil de vida. Hi ha perfils de nàutica, però no tant amb nens. Ens semblava que era interessant que la gent conegués que això és viable i possible. Fer una educació alternativa és positiu pels nens. Són uns valors que, per mi, són els somiats per un nen. Vull que el món vegi que això és possible i que és increïble. Exposem al Leo a les xarxes socials perquè és una insígnia, és un moviment perquè demostrarà que hi ha una altra manera de fer les coses, de viure. A mi m’agradaria ser precursora del canvi i vull participar-hi. Potser algun dia aconseguim que sigui diferent.

El 27 d’abril sortiu del Port Balís. Què és el Maresme per a vosaltres?

L’Uri és del Masnou i hi hem viscut molt de temps. Per nosaltres, volíem portar el veler al Maresme. Vam estar a Premià de Mar i ara som al Port Balís, on volem ser. Hi ha un component absolutament màgic d’aquest espai, de llar, que no percebem a un altre lloc. Jo per adquisició i l’Uri perquè s’ha criat aquí. Hi ha un sentiment de pertinença. La volta al món comença al Port Balís i no acabarà fins que la creuem de nou. És més emocional que una altra cosa.

COMPARTIR