En els darrers anys, les entitats de protecció animal hem detectat un canvi clar en el perfil dels animals abandonats. Cada cop més casos estan vinculats a problemàtiques socials, especialment a la crisi de l’habitatge i a la vulnerabilitat econòmica.
Augmenten els animals derivats de serveis socials: famílies que, malgrat el vincle amb els seus animals, es veuen obligades a renunciar-hi. La dificultat per trobar pisos de lloguer que acceptin animals i l’encariment de l’habitatge obliguen moltes persones a escollir entre tenir un sostre o mantenir-los.
Els desnonaments també hi tenen un impacte directe, convertint els animals en víctimes col·laterals. A més, moltes persones no poden assumir els costos veterinaris bàsics, fet que agreuja encara més el problema.
Davant d’aquesta realitat, és imprescindible entendre el benestar animal com una qüestió social. Iniciatives com la de Más Madrid de la creació d’un hospital veterinari públic i social són clau per prevenir abandonaments i garantir una atenció digna.
Cal un canvi de mirada
Els animals no poden continuar sent els grans oblidats de la crisi de l’habitatge. Són, també, víctimes d’un sistema que no sempre té en compte la realitat de les famílies. I protegir-los passa, inevitablement, per protegir també les persones amb qui conviuen.
