Fins ara ens han dit que després de la pesta negra els catalans quedem tan reduïts que no podem fer re; que després de la guerra civil, al 1472, encara quedem més minvats. I amb la descoberta d’Amèrica a mans de Castella rebem l’estocada final, perquè tot passa a l’Atlàntic. Però, i si Amèrica no hagués estat una empresa castellana? I si En Colom no hagués estat genovès? Llavors, potser la guerra civil no hauria estat tan desastrosa i, tal vegada, la pesta negra no hauria afectat els llibres. I, a partir d’aquí, cal repensar-ho tot. Si En Colom (Colombo), En Berard (Berardi), En Despuig (Despuche, Bespuche o Vespuche), En Cabot (Caboto), l’Énguera o Anguera (Anghiera o Angleria), tots ells i molts altres més no eren italians, sinó catalans, llavors la influència científico-político-marinera s’hauria d’haver donat en sentit invers. Per això mitja Itàlia pertanyia a la Nació Catalana i no mitja Catalunya a la Nació Italiana, que és, per acabar-ho de petar, un invent i una realitat de final del segel XIX! Els papes Benet XIII (que va ser només papa a Avinyó), Calixt III i Alexandre VI són catalans. Adrià d’Utrech era el bisbe de Tortosa quan va ser escollit Papa, i Julià de la Rovere (Juli II) era l’abat comandatari de Montserrat. Alfons IV va ser rei de mitja Itàlia, on va crear la capital del seu imperi: Nàpols. És a partir d’ell que a Itàlia comença a quallar una visió cultural diferent que ha acabat prenent del nom de Renaixement. Molt possiblement també a partir de l’entroncament de la casa reial catalana amb tot un cúmul de ducs i magnats venecians, florentins, milanesos.
Leonardo da Vinci era l’enginyer militar d’En Cèsar Borja. Beatriu d’Este (la muller d’En Ludovico Sforza) era la néta del rei Ferran I de Nàpols, fill natural d’El Magnànim, i la mecenes cultural d’aquest gran geni. Sabíeu que les armes d’En Leonardo són tres pals de gules (vermells) sobre camper d’or, igual-igual que les armes dels reis catalans? Bé, tot està obert, però si no ens ho mirem amb uns ulls nous, conscients del que vam fer i del que han manipulat, mai no hi llucarem re. Però no pot ser tampoc que, igualment com en la llengua, en la cultura, tots els catalans siguin a Itàlia, allà s’hi generi una revolució cultural incommensurable i nosaltres continuem mirant cap a Castella, on no passava absolutament re! Re de re. Potser que ens comencem a mirar les coses, no pas cap on els espanyols ens han dit que miréssim, sinó cap al lloc real on van passar. Potser així ens adonaríem de com van passar.
