El novembre de 1949, en el seu tercer número, la revista Curial publicava dos fragments d’un ambiciós poema narratiu de Josep Punsola i Vallespí (Mataró, 1913-1949). Concretament, del primer i quart Cants de la inacabada i enigmàtica Freda a Quer-sec. Només coneixem aquests dos fragments –l’un del cant introductori titulat Del nom i àmbits i l’altre del quart amb l’epígraf que dóna títol a l’obra– i difícilment podem intuir-ne el fil argumental. Amb prou feines que Freda és el nom de la protagonista, Frederica, i que correspon al caràcter del personatge, que se’ns intueix com un personatge complex, que fuig dels maldients i els remoreigs i que busca refugi a Quer-sec.
Punsola havia mort prematurament el 10 de maig d’aquell any, tot just tres mesos després que un grup d’universitaris fundessin Curial, la primera revista universitària literària en català després de la guerra espanyola. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semiclandestinitat a Mataró. Al seu darrere hi havia personalitats que esdevindrien cabdals en la cultura del país: Joan Ferran Cabestany, Joaquim Molas, Albert Manent, Miquel Porter i el mataroní Antoni Comas. Més endavant hi col·laboraria també un altre mataroní, Albert Pera. No sabem amb certesa quina va ser la mà que va propiciar la inclusió de Punsola en aquell número, però ben segur tant la de Comas com la de Pera.
Un dels dèficits de Punsola va ser, probablement, la desconnexió amb els nuclis culturals i universitaris barcelonins que dificultaren la difusió i la coneixença així com l’enfortiment enriquit de la seva obra. Si l’atzagaia no hagués estroncat la seva trajectòria vital, aquesta connexió vés a saber si no l’hauria trobada a Curial. Ens imaginem el que hauria pogut donar de si? Un poeta, un escriptor carregat de projectes, enmig d’aquells joves crítics literaris que començaven. Un actor-guionista reconegut internacionalment amb els films amateurs amb l’Enric Fité, vinculat a un crític cinematogràfic com Miquel Porter…
