Quan les teves relacions no et satisfan escollint a persones que et danyen, o amb les que ets sents petit o estàs a disgust, amb qui hauràs de parlar amb profunditat és amb la teva autoestima.
La gent que et rodeja, més propera i íntima parla de tu, de quan t’estimes, aprecies i valores. La nostra autoestima va ser danyada a la nostra infància per diferents motius:
- Perquè els nostres pares no van creure en nosaltres.
- Perquè ens van jutjar.
- Perquè vam ser sobre protegits.
- Perquè no ens van deixar ser nosaltres mateixos.
I la llista segueix, cadascú amb el que va rebre.
I ara sent adults busquem parelles i amics sentint-nos petits, no mereixedors, insuficients, poca cosa…
Sortim al món buscant persones amb les que compartir-nos amb les creences que vàrem adquirir sent nens, filtrant aquestes relacions amb les lents del nen que tenim dins.
Quan fem això estem descomptant part de la realitat i de qui som ara, amb les nostres capacitats, valors, necessitats i potencialitats.
Amb les ulleres que portàvem sent nens, escollim parelles i amics, esperant que ens donin tot el que no vam rebre per part dels nostres pares sentint-nos igual de petits que quan estàvem vivint amb ells.
Quan comencem un procés de teràpia o d’autoconeixement, això ens ajuda a treure’ns a poc a poc les ulleres del nen que vam ser, per posar-nos les lents de l’adult que som, i així poder mirar les nostres relacions amb aquesta mirada, clara, actual i madura que ens permetrà tenir relacions sanes i respectuoses.
