“Es nega a posar-se les sabates a casa!”, “No vol fer els deures!”, “Mai desfà la bossa després de l’entrenament de futbol!”, “Mai vol posar-se la jaqueta per sortir al carrer, es morirà de fred!”.
Tots aquests conflictes, a part de ser un motiu freqüent de molts pares, tenen quelcom en comú: són comportaments dels nens que no afecten directament a les necessitats dels adults, però que els hi preocupen i molesten. Cap dels exemples anteriors afecta els pares i a les seves necessitats de forma directa, ni a la convivència. No obstant això, sovint es converteixen en enfrontaments constants que generen en els pares unes emocions molt intenses d’impotència, ràbia i cansament. Els pares afronten aquestes situacions el millor que saben i poden; intenten fer raonar als seus fills, fer-los comprendre i finalment acaben amenaçant i castigant quan res funciona.
Posem per exemple el cas de la jaqueta per sortir al carrer. Per què els nens es neguen a posar-se la jaqueta quan evidentment saben que al carrer fa fred? Una possibilitat és que no tinguin fred dintre de casa i, o bé no són capaços d’anticipar que aquesta situació pugui canviar, o bé no volen fer-ho perquè no tenen fred! Al cap i a la fi, un s’abriga per eliminar la sensació de fred. Una altra possibilitat és que el nen aprofiti qualsevol oportunitat per reclamar la seva autonomia (això pot passar si solem obligar als nostres fills a abrigar-se en funció de la nostra sensació corporal i no la seva). En aquest últim cas és més probable que a l’hora d’escollir el nen faci més cas al seu orgull que al seu cos.
Clínica ISSA. Dilluns 16 de 16.30 a 19.30h. A càrrec de Laura Díaz de Entresotos, isicòloga i instructora aware Parenting. Preu: 35 €. Inscripció: gemma@clinicaissa.com o al telèfon 93 790 22 14.
Aleshores, com podem fer per ajudar-los aprendre a cuidar de si mateixos i de les seves coses, i deixar d’estar nosaltres pendents d’elles? La solució implica permetre que aprenguin de les conseqüències naturals.
Què són les conseqüències naturals? Doncs, ni més ni menys que les que es deriven de les accions dels nostres fills, de forma natural, sense la nostra intervenció o participació. Lògicament, quan parlem d’experimentar les conseqüències naturals, em refereixo a aquelles situacions en les quals no existeix una situació de risc pel nen (com jugar amb foc, ganivets o altres activitats potencialment perilloses).
Per permetre que els nostres fills experimentin les conseqüències naturals, el primer pas és donar llibertat al nen per decidir. En el cas de la jaqueta podem recordar-li, donar-li informació sobre la temperatura exterior, etc., però finalment ell decidirà si es posa la jaqueta o no. Suposem que decideix no posar-se-la. El segon pas és esperar que el nen pateixi les conseqüències naturals: que tingui fred. A continuació ve el moment més delicat; en aquest punt molts pares pregunten: “Li dono la jaqueta quan la demani o no?”. Doncs bé, el tercer pas és estar disponibles per oferir l’ajuda que demani el nen, així que sí, li oferim la jaqueta.
És molt important recordar que el nostre objectiu no és culpar-lo (“Ho veus? Ja t’he dit que passaries fred!”) ni donar-li una lliçó per tal que la pròxima vegada obeeixi al que nosaltres diem, sinó que aprengui les conseqüències naturals de la seva decisió (abrigar-se és necessari per no passar fred). És així com els nens aprenen a associar la sensació de fred amb l’acte d’abrigar-se. Amb el temps (bastant en alguns casos) seran capaços d’anticipar-se i fins i tot recordar-se d’agafar la jaqueta abans de sortir de casa.
Quan els pares ens prenem la llibertat de decidir sobre els assumptes dels nostres fills, els fem dependents de nosaltres, i ens convertim, sense voler-ho, en responsables dels seus assumptes.
Els nens estan desitjant conquistar la seva autonomia. Qualssevol amb un bebè d’any i mig en endavant pot donar fe d’aquesta afirmació. Però per fer aquesta conquesta necessiten decidir, equivocar-se i aprendre dels seus errors. El nostre rol com a pares no és tant “ensenyar-los” com proporcionar-los un entorn segur (no recomano cap situació on es posi en risc la integritat física del nen) i donar-los la llibertat d’escollir, oferint la nostra ajuda i suport quan experimenten les conseqüències naturals.
